Prou Sal

Avui hi ha quelcom que permet aventurar que el riu, el nostre riu, l’estimat Ter, podrà tornar a riure, alegre, com sempre havia rigut al llarg dels mil·lennis.
De mica en mica, els darrers decennis, el pare Ter havia anat perdent la seva alegria, tal i com anava perdent la seva aigua. Ja no se sentia la seva riallada poderosa tot saltant alegre per rescloses i engorjats. Ni aquelles rialles cristallines, zitzaguejant pels esqueis o bombollejant sobre els codolars. Ni tan sols gosava somriure, mentre, esquifit, lliscava sota els verns, llepant a penes els peus blancs de les jonqueres.
Dècades d’us i abús, sense cap control racional, han anat minvant el seu cabal, en altre temps abundós i vivificant, reduint-lo tot sovint a un trist reguerot sense força ni per arribar a mar. Si fa o no fa, semblant al nostre país: escanyat per excessiva generositat.

De fet, fa molts anys que tenim dos «Ters». Ben diferents. I cap dels dos és el que voldria i hauria de ser.
El Ter de dalt, del Bastiments a Sau, l’han convertit en un riu «extremista». Desenes i desenes de rescloses i canals, xuclen la seva aigua, l’aigua de tots, per bellugar turbines i produir electricitat que després ens venen a preus exorbitants. Eixugant el riu sense control, amb la patètica «legalitat» d’un sistema de «Concessions» esperpèntic, que eternitza al llarg de moltes dècades el negoci privat d’uns pocs.
El resultat és una mena de riu espasmòdic, que alterna llargs períodes de misèria, amb l’aigua segrestada als canals, i la seva vida asfixiada torrant-se al sol, amb puntuals i sobtades revingudes quan la pluja infla la seva força i les rescloses no abasten a contenir-la. Del tot al res.

En canvi, el Ter de baix, del Pasteral a la gola, ha esdevingut un riu «avorrit». I a sobre al revés del món.  La sed insadollable dels cinc milions de la conurbació barcelonina, ha estat engolint dècades ençà, les tres quartes parts de la seva aigua. Una gestió abusadora, ha carregat el gruix de l’abastament sobre les espatlles del nostre riu.
Resultat: Un riu absurd, que en plena canícula, al llarg de tot un estiu sense pluges, llueix un cabal xocant i inalterable. L’aigua que resta als embassaments és alliberada uniformement per abeurar els fruiters de la plana del Baix ter i els turistes de la Costa Brava. Passat l’istiu, els nou mesos restants, només l’avorriment absolut d’un cabal ridícul, que ni gosa arribar a mar, allà a l’Estartit.
En fi, tot un poema a la manca de respecte a la natura, al país i a la seva gent.

El Grup de Defensa del Ter, complim quasi trenta anys de pacientíssima activitat per intentar tornar la racionalitat de l’ús i l’aigua necessària al Ter. Hem fet de tot i més per aconseguir de l’administració una gestió raonable. Endebades.

I el que són les coses. Impensadament fa uns mesos, va obrir-se una escletxa d’esperança que va posar en marxa un espai de diàleg, la «Taula del Ter», que avui, ha cristal·litzat en forma d’un paper, que, cas d’acomplir-se allò que duu escrit, podria tornar la rialla al riu. I a molta gent que l’estimem.
Avui, a Girona han conclòs sis mesos de debat i negociació entre el Govern, l’Agència Catalana de l’Aigua i una bella representació dels usuaris, els municipis i les entitats que vetllem pel riu, entre elles Aiguaesvida i el Grup de Defensa del Ter.
El paper en qüestió, que serà signat solemnement en presència del M.H. Carles Puigdemont el proper 2 d’Agost, a Girona, no és altra cosa que un acord de tots, durament negociat, que gradualment al llarg de el propers 10 anys, comportarà la construcció i funcionament de tot un seguit d’estructures, (dessaladores, plantes de regeneració, sistemes de potabilització…) que permetran reduir el transvasament cap a la gran ciutat fins arribar a un màxim del 30% del cabal del Ter enlloc del descomunal 70% actual.
Al mateix temps, es prendran les mesures necessàries per obligar a tots els aprofitaments del riu a aprofitar només l’aigua que resti després de deixar passar el cabal de manteniment que determinava el Pla de cabals del 2006. El cabal imprescindible per «mantenir» el bon estat ambiental del Ter.
I un servidor, i el GDT, i tota la gent del riu, contemplarem extasiats el retorn, poc a poc, de la dignitat del Ter, de la seva força i bellesa i gaudirem dels seus inestimables serveis ambientals.

I els arbres, els ocells, els peixos, les bestioles i els ribetans tornarem a sentir, feliços, com riu el riu de bell nou. Així sia.

Jesús Soler i Vilaró, Grup de Defensa del Ter.
14 de juliol del 2017

Avui hi ha quelcom que permet aventurar que el riu, el nostre riu, l’estimat Ter, podrà tornar a riure, alegre, com sempre havia rigut al llarg dels mil·lennis.
De mica en mica, els darrers decennis, el pare Ter havia anat perdent la seva alegria, tal i com anava perdent la seva aigua. Ja no se sentia la seva riallada poderosa tot saltant alegre per rescloses i engorjats. Ni aquelles rialles cristallines, zitzaguejant pels esqueis o bombollejant sobre els codolars. Ni tan sols gosava somriure, mentre, esquifit, lliscava sota els verns, llepant a penes els peus blancs de les jonqueres.
Dècades d’us i abús, sense cap control racional, han anat minvant el seu cabal, en altre temps abundós i vivificant, reduint-lo tot sovint a un trist reguerot sense força ni per arribar a mar. Si fa o no fa, semblant al nostre país: escanyat per excessiva generositat.

De fet, fa molts anys que tenim dos «Ters». Ben diferents. I cap dels dos és el que voldria i hauria de ser.
El Ter de dalt, del Bastiments a Sau, l’han convertit en un riu «extremista». Desenes i desenes de rescloses i canals, xuclen la seva aigua, l’aigua de tots, per bellugar turbines i produir electricitat que després ens venen a preus exorbitants. Eixugant el riu sense control, amb la patètica «legalitat» d’un sistema de «Concessions» esperpèntic, que eternitza al llarg de moltes dècades el negoci privat d’uns pocs.
El resultat és una mena de riu espasmòdic, que alterna llargs períodes de misèria, amb l’aigua segrestada als canals, i la seva vida asfixiada torrant-se al sol, amb puntuals i sobtades revingudes quan la pluja infla la seva força i les rescloses no abasten a contenir-la. Del tot al res.

En canvi, el Ter de baix, del Pasteral a la gola, ha esdevingut un riu «avorrit». I a sobre al revés del món.  La sed insadollable dels cinc milions de la conurbació barcelonina, ha estat engolint dècades ençà, les tres quartes parts de la seva aigua. Una gestió abusadora, ha carregat el gruix de l’abastament sobre les espatlles del nostre riu.
Resultat: Un riu absurd, que en plena canícula, al llarg de tot un estiu sense pluges, llueix un cabal xocant i inalterable. L’aigua que resta als embassaments és alliberada uniformement per abeurar els fruiters de la plana del Baix ter i els turistes de la Costa Brava. Passat l’istiu, els nou mesos restants, només l’avorriment absolut d’un cabal ridícul, que ni gosa arribar a mar, allà a l’Estartit.
En fi, tot un poema a la manca de respecte a la natura, al país i a la seva gent.

El Grup de Defensa del Ter, complim quasi trenta anys de pacientíssima activitat per intentar tornar la racionalitat de l’ús i l’aigua necessària al Ter. Hem fet de tot i més per aconseguir de l’administració una gestió raonable. Endebades.

I el que són les coses. Impensadament fa uns mesos, va obrir-se una escletxa d’esperança que va posar en marxa un espai de diàleg, la «Taula del Ter», que avui, ha cristal·litzat en forma d’un paper, que, cas d’acomplir-se allò que duu escrit, podria tornar la rialla al riu. I a molta gent que l’estimem.
Avui, a Girona han conclòs sis mesos de debat i negociació entre el Govern, l’Agència Catalana de l’Aigua i una bella representació dels usuaris, els municipis i les entitats que vetllem pel riu, entre elles Aiguaesvida i el Grup de Defensa del Ter.
El paper en qüestió, que serà signat solemnement en presència del M.H. Carles Puigdemont el proper 2 d’Agost, a Girona, no és altra cosa que un acord de tots, durament negociat, que gradualment al llarg de el propers 10 anys, comportarà la construcció i funcionament de tot un seguit d’estructures, (dessaladores, plantes de regeneració, sistemes de potabilització…) que permetran reduir el transvasament cap a la gran ciutat fins arribar a un màxim del 30% del cabal del Ter enlloc del descomunal 70% actual.
Al mateix temps, es prendran les mesures necessàries per obligar a tots els aprofitaments del riu a aprofitar només l’aigua que resti després de deixar passar el cabal de manteniment que determinava el Pla de cabals del 2006. El cabal imprescindible per «mantenir» el bon estat ambiental del Ter.
I un servidor, i el GDT, i tota la gent del riu, contemplarem extasiats el retorn, poc a poc, de la dignitat del Ter, de la seva força i bellesa i gaudirem dels seus inestimables serveis ambientals.

I els arbres, els ocells, els peixos, les bestioles i els ribetans tornarem a sentir, feliços, com riu el riu de bell nou. Així sia.

Jesús Soler i Vilaró, Grup de Defensa del Ter.
14 de juliol del 2017

L’activisme mediambiental català exigeix el compliment de la llei a  Iberpotash  i valentia al  govern, ara que volem ser un país nou

El problema de la salinització al Llobregat no és només del Bages: és un problema de conca i de país. De conca, per la salinització i pèrdua del  riu i de país, pel deute que genera.

• ICL, des del 98, ha fet augmentar exponencialment els runams. Vegeu la Web de l’ICC
• ICL ha obtingut uns beneficis de 450 M€  els darrers 9 anys. Despeses: 300M€ ACA, 100 Barri Estació, 3 M€/any dessalar a Abrera.. i quants anys?

El dia 30 ICL ha de complir la normativa urbanística  i deixar d’abocar al Cogulló. Sembla que  el negoci que plantejava a Súria no  ha sortit  tal com volia  : en tot cas  és ella qui ha d’assumir les conseqüències, no tots plegats.

• Una acció coordinada a molts pobles ho va fer evident el passat dia 17. Vegeu l’històric del hashtag #30JUNYProuSal!
• Els municipis de Cornellà, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Esteve Sesrovires i Badalona han aprovat resolucions als seus ajuntaments  contràries  a la gestió actual  d’aquesta  empresa minera i el control que en fa el govern. La poderosíssima Àrea Metropolitana de Barcelona  i Terrassa previsiblement  n’aprovaran unes  de semblants aviat.
• Si cal, ja ho havíem dit, que marxi ICL i que l’administració prengui les regnes de l’explotació. Amb la fiança que hauria d’haver dipositat ICL ja hi hauria una la base econòmica per desenrunar. Cal no tenir por i ser valents com a país.

ICL incompleix les normatives de gestió de residus, la de mines, la d’aigües  i la d’impacte ambiental, ja caldria haver establert “una fiança suficient” pel Cogulló i haver elaborat un Pla de Restauració

• 4 contenciosos i una sentència penal. Dos expedients oberts per la UE. El detall a prousal.org, banda esquerra
• Cal aturar l’abocament, produir amb residu 0 i restaurar els runams. Tot això, amb un pla comprovable, elaborat per instàncies solvents i no fabricat pels ‘amiguets’ del Govern o d’una universitat mig comprada.
• L’eix vertebrador de la Directiva Marc de l’Aigua és “Qui contamina, que pagui” i aquí no es compleix.

L’eina que ha preparat el govern, el PDU de la mineria, no serveix

• El PDU parteix de la declaració de la mineria com objecte d’interès general: La mineria i no el medi ambient o les persones. Per tant prioritza l’activitat industrial.
• Aquest PDU no proposa validació exterior, ni té en compte la conca com a unitat. Ens cal un model clar sobre la compatibilitat de la mineria i el medi ambient. Cal una restauració real i comprovable, i una fiança real que correspongui a la magnitud de TOTS els runams

El canvi climàtic agreuja els problemes  de l’aigua i l’energia. Precisament els canvis en el règim hidrològic determinen canvis en els impactes vinculats als runams, i aquests no s’han calculat ni tingut en compte; s’haurien de calcular i gestionar.

• Vulnerabilitat en termes d’abastament d’aigua de boca (qualitat i cost)
• Vulnerabilitat de la qualitat del sòl: salinització de les terres agrícoles amb un impacte econòmic important a la part baixa de la conca.
• Vulnerabilitat en termes d’ús del sòl: risc d’enfonsaments i estabilitat de les muntanyes de sal.
• Vulnerabilitat en termes socioeconòmics , basat en el desenvolupament d’ activitats econòmiques insostenibles a llarg termini, caldria un pla estratègic pe la comarca a la llum de l’adaptació al canvi climàtic.

ProuSal!, juny 2017

L’activisme mediambiental català exigeix el compliment de la llei a  Iberpotash  i valentia al  govern, ara que volem ser un país nou

El problema de la salinització al Llobregat no és només del Bages: és un problema de conca i de país. De conca, per la salinització i pèrdua del  riu i de país, pel deute que genera.

• ICL, des del 98, ha fet augmentar exponencialment els runams. Vegeu la Web de l’ICC
• ICL ha obtingut uns beneficis de 450 M€  els darrers 9 anys. Despeses: 300M€ ACA, 100 Barri Estació, 3 M€/any dessalar a Abrera.. i quants anys?

El dia 30 ICL ha de complir la normativa urbanística  i deixar d’abocar al Cogulló. Sembla que  el negoci que plantejava a Súria no  ha sortit  tal com volia  : en tot cas  és ella qui ha d’assumir les conseqüències, no tots plegats.

• Una acció coordinada a molts pobles ho va fer evident el passat dia 17. Vegeu l’històric del hashtag #30JUNYProuSal!
• Els municipis de Cornellà, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Esteve Sesrovires i Badalona han aprovat resolucions als seus ajuntaments  contràries  a la gestió actual  d’aquesta  empresa minera i el control que en fa el govern. La poderosíssima Àrea Metropolitana de Barcelona  i Terrassa previsiblement  n’aprovaran unes  de semblants aviat.
• Si cal, ja ho havíem dit, que marxi ICL i que l’administració prengui les regnes de l’explotació. Amb la fiança que hauria d’haver dipositat ICL ja hi hauria una la base econòmica per desenrunar. Cal no tenir por i ser valents com a país.

ICL incompleix les normatives de gestió de residus, la de mines, la d’aigües  i la d’impacte ambiental, ja caldria haver establert “una fiança suficient” pel Cogulló i haver elaborat un Pla de Restauració

• 4 contenciosos i una sentència penal. Dos expedients oberts per la UE. El detall a prousal.org, banda esquerra
• Cal aturar l’abocament, produir amb residu 0 i restaurar els runams. Tot això, amb un pla comprovable, elaborat per instàncies solvents i no fabricat pels ‘amiguets’ del Govern o d’una universitat mig comprada.
• L’eix vertebrador de la Directiva Marc de l’Aigua és “Qui contamina, que pagui” i aquí no es compleix.

L’eina que ha preparat el govern, el PDU de la mineria, no serveix

• El PDU parteix de la declaració de la mineria com objecte d’interès general: La mineria i no el medi ambient o les persones. Per tant prioritza l’activitat industrial.
• Aquest PDU no proposa validació exterior, ni té en compte la conca com a unitat. Ens cal un model clar sobre la compatibilitat de la mineria i el medi ambient. Cal una restauració real i comprovable, i una fiança real que correspongui a la magnitud de TOTS els runams

El canvi climàtic agreuja els problemes  de l’aigua i l’energia. Precisament els canvis en el règim hidrològic determinen canvis en els impactes vinculats als runams, i aquests no s’han calculat ni tingut en compte; s’haurien de calcular i gestionar.

• Vulnerabilitat en termes d’abastament d’aigua de boca (qualitat i cost)
• Vulnerabilitat de la qualitat del sòl: salinització de les terres agrícoles amb un impacte econòmic important a la part baixa de la conca.
• Vulnerabilitat en termes d’ús del sòl: risc d’enfonsaments i estabilitat de les muntanyes de sal.
• Vulnerabilitat en termes socioeconòmics , basat en el desenvolupament d’ activitats econòmiques insostenibles a llarg termini, caldria un pla estratègic pe la comarca a la llum de l’adaptació al canvi climàtic.

ProuSal!, juny 2017

Preàmbul en matèria de contaminació mediambiental del territori

Des de la consolidació de la mineria de la potassa al Bages els perjudicis per als usuaris situats riu avall van ser immediats. Els afectats porten dècades denunciant la situació a les administracions responsables, sobretot a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) on un 40% de l’abastiment de l’aigua potable prové de la conca del riu Llobregat.

Des de l’any 1909 el recurs hídric es localitza sobretot a l’aqüífer de la Vall Baixa del Llobregat, on hi ha diversos pous d’extracció. Cal afegir que el cabal de subministrament es va haver de reforçar amb la construcció i posterior ampliació de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP), que capta aigües superficials i les tracta per abastir la RMB.

Per treure pressió al greu problema de salinització de les aigües del riu Llobregat, al 1968 es va construir el primer col·lector de salmorres per tal de transportar els residus salins des de Cardona i  Balsareny fins al mar. Aquest col·lector s’ha trencat unes 550 vegades des del seu inici, fet que ha provocat la salinització de l’aqüífer i ha perjudicat l’activitat agrícola així com la fauna i la flora. Per resoldre aquest problema i l’insuficient cabal  l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va resoldre ampliar el col·lector amb diners públics intentant pal·liar l’impacte ocasionat per una activitat privada. L’ampliació es va dur a terme en una primera fase des d’Abrera fins al mar, i resta encara pendent la segona des d’Abrera fins a Balsareny i Sallent.

Malgrat tot, la salinitat de les aigües del Llobregat va en augment i amenaça la salubritat de l’aigua de boca de les poblacions de la RMB. La causa del problema és l’acumulació de residus sòlids salins provinents de l’extracció de potassa per part de l’empresa ICL

(Israel Chemicals Limited) Iberia Súria&Sallent, antiga Iberpotash. Als més dels 80 milions de tones de residus sòlids acumulats al llarg dels anys, diàriament es segueixen dipositant unes 5000 Tm en els gegantins runams de Súria i Sallent.

Abans de l’ETAP que abasteix la RMB, la ciutat de Terrassa te la seva captació. Aquesta situada a la cubeta d’Abrera subministra mes d’un 90%,.del nostre consum d’aigua de boca del riu Llobregat, que  pateix des de l’obertura de les mines de sal al Bages greus episodis de contaminació salina (que no detallem aquí) documentats en el llibre “Rius de sal” editat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Per tant, la qualitat i el cost de l’aigua de boca estan directament afectats per les conseqüències de la mineria de la potassa al Bages.

La inoperància o insuficiència de l’actuació administrativa davant d’aquest ecocidi ha fet que la societat civil denunciï per via judicial l’impacte generat per l’abocament i dipòsit de residus salins. Seguidament esmentem les sentències que ja són fermes:

• Una condemna penal a quatre directius, per delicte ecològic, ratificada per l’Audiència Provincial.
• 4 contenciosos:
  • Contra el programa i la fiança de restauració de Sallent.
  • Contra el POUM 2010 de Sallent.
  • Contra l’autorització ambiental de l’explotació minera de Sallent-Balsareny.
  • Contra l’Ajuntament de Sallent per tolerar l’abocament.
• En l’àmbit penal, el mes de maig de 2014, a instàncies de la Secció de Medi Ambient de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es van obrir noves diligències d’investigació.
• 2 expedients oberts per la UE a l’estat espanyol:
  • A la DG de Medi Ambient per vulneració del principi de qui contamina paga.
  • A la DG de la Competència per ajuts il·legals.
• Judici popular celebrat el novembre del 2016 on es va evidenciar que la salinització del Llobregat i Cardener no afecta només als rius i aqüífers del voltant de la indústria sinó que malmet l’aigua del Llobregat fet que augmenta el preu de la factura i crea un deute al país que haurem d’assumir entre tots i totes.

Preàmbul en matèria de vulneració dels Drets Humans:

ICL Iberia Súria&Sallent forma part d’Israel Chemicals Limited (ICL)  una empresa israeliana, que posseeix mines de fosfats i urani al Mar Mort, un territori ocupat il·legalment segons el dret internacional.

L’empresa dóna suport a les polítiques d’ocupació exercides per l’estat d’Israel sobre Palestina, a  través del seu programa “Apadrina un soldat”, amb el qual proporciona recolzament econòmic a l’exèrcit israelià.

L’informe de L’Observatori de Drets Humans i Empreses assegura que entre el 2008 i el 2013, l’empresa ICL fou l’únic proveïdor de fòsfor blanc per a projectils de l’Exèrcit dels Estats Units. Al seu torn, el mateix model de projectils de fòsfor blanc estatunidencs van ser utilitzats sobre Gaza per part d’Israel, causant desenes de morts i ferits civils en zones densament poblades.

Un document de l’Exèrcit dels Estats Units d’Amèrica evidencia els fets i exposa que ICL va vendre fòsfor blanc a l’Exèrcit dels Estats Units entre els anys 2008 i el 2013. El fòsfor blanc proveït era destinat als programes FY12 US Army M110 i a projectils de 155mm (produïts a Pine Bluff Arsenal). En el contracte de 2013, el darrer del que es té constància documentada, s’especifica que l’ús del fòsfor blanc serà destinat a projectils d’artilleria de 155mm M110A2.

Per tot el que s’ha esmentat, es fa palès que ICL té un vincle directe amb l’estat d’Israel i les seves polítiques d’ocupació, que incompleixen el dret internacional i els Drets Humans sistemàticament.

Per tot el que s’ha exposat anteriorment, a més de les sentències fermes, els expedients oberts i el judici popular queda demostrat a bastament que ICL-Iberpotash:

-Salinitza el riu Llobregat i els seus aqüífers, encarint, degradant i malmetent l’aigua, que és d’ús comú a la ciutat de Barcelona i la seva conurbació.

-Crea un deute al país, ja que contamina i no paga. Deute que quedarà els propers anys encara que l’explotació s’aturi.

-Es còmplice de l’ocupació militar de Palestina, subvencionant directament unitats de l’exercit israelià i sent l’Estat israelià accionista directe de l’empresa.

Amb aquests antecedents i en mèrit de l’interès general i públic, tenint en compte que una de les competències pròpies de qualsevol municipi és la del subministrament d’aigua així com la de tenir cura de la salubritat pública, traslladem al ple aquesta moció per tal de:

Sobre els expedients de la UE

1. Que l’ajuntament es personi, o denunciï en la forma més adequada, en els expedients oberts a la UE al voltant de ICL-Iberpotash.

Sobre la Generalitat i el PDU

1. Que l’ajuntament demani formalment a la Generalitat ser inclòs com a part implicada en l’elaboració del PDU per tal de vetllar perquè aquest sigui el màxim d’exigent i gens flexible en el tema mediambiental i, especialment,

2.a – Que s’exigeixi a l’empresa –tal com demana la sentencia en ferm del TSJC- la presentació d’un pla de restauració real i adequat a les dimensions del runam del Cogulló, pla que hauria d’estar validat per un grup d’experts independents, abans d’executar-se.

2.b – Que inclogui una xarxa d’indicadors dels nivells de salinitat en pous, aqüífers i en el propi riu per poder fer un seguiment real i públic dels índexs de salinitat; ja que sabem que contamina , però no on ni quan, i cal poder avaluar si els plans de restauració seran efectius.

2.c – Que a partir de la data de juny de 2017 s’exigeixi a l’empresa que qualsevol nou abocament de runam ha de ser en un lloc tancat, impermeabilitzat, i que compleixi totes les normatives de seguretat necessàries per aquest tipus de residus i, en tot cas, amb l’objectiu de residu zero per l’any 2020.

2.d – Que el document inclogui unes dates que delimitin els terminis del procés i que el seu incompliment impedeixi qualsevol ampliació de la producció i pugui comportar la paralització i, fins i tot, el tancament de l’empresa.

Sobre la ciutadania i les poblacions de la conca del Llobregat, aigües avall de les mines de potassa.

1. Que l’ajuntament es comprometi en accions de sensibilització i difusió i especialment, estengui aquesta moció a tots els ajuntaments de la conca del Llobregat més avall dels runams salins, perquè s’hi puguin adherir i votar-la.

Sobre els drets humans.

1. Que l’ajuntament s’afegeixi a la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions a l’Estat d’Israel, , especialment en relació a empreses com ICL-Iberpotash.
2. Que a partir d’ara, l’ajuntament es comprometi a desenvolupar mesures legals en matèria de contractacions i relacions amb el sector privat on l’ajuntament tingui veu i vot, es tingui en compte i es pugui exigir que l’empresa contractada no estigui involucrada en cap cas de violacions dels Drets Humans i en la destrucció del Territori.
3. Que es doni comunicació d’aquests acords al Departament de Sostenibilitat i Territori de la Generalitat de Catalunya, i les entitats ProuSal i BDS i als mitjans de comunicació locals.

(Versió provisional, aprovada al Ple de l’ajuntament de Terrasa del 29/6/2017)

Preàmbul en matèria de contaminació mediambiental del territori

Des de la consolidació de la mineria de la potassa al Bages els perjudicis per als usuaris situats riu avall van ser immediats. Els afectats porten dècades denunciant la situació a les administracions responsables, sobretot a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) on un 40% de l’abastiment de l’aigua potable prové de la conca del riu Llobregat.

Des de l’any 1909 el recurs hídric es localitza sobretot a l’aqüífer de la Vall Baixa del Llobregat, on hi ha diversos pous d’extracció. Cal afegir que el cabal de subministrament es va haver de reforçar amb la construcció i posterior ampliació de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP), que capta aigües superficials i les tracta per abastir la RMB.

Per treure pressió al greu problema de salinització de les aigües del riu Llobregat, al 1968 es va construir el primer col·lector de salmorres per tal de transportar els residus salins des de Cardona i  Balsareny fins al mar. Aquest col·lector s’ha trencat unes 550 vegades des del seu inici, fet que ha provocat la salinització de l’aqüífer i ha perjudicat l’activitat agrícola així com la fauna i la flora. Per resoldre aquest problema i l’insuficient cabal  l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va resoldre ampliar el col·lector amb diners públics intentant pal·liar l’impacte ocasionat per una activitat privada. L’ampliació es va dur a terme en una primera fase des d’Abrera fins al mar, i resta encara pendent la segona des d’Abrera fins a Balsareny i Sallent.

Malgrat tot, la salinitat de les aigües del Llobregat va en augment i amenaça la salubritat de l’aigua de boca de les poblacions de la RMB. La causa del problema és l’acumulació de residus sòlids salins provinents de l’extracció de potassa per part de l’empresa ICL

(Israel Chemicals Limited) Iberia Súria&Sallent, antiga Iberpotash. Als més dels 80 milions de tones de residus sòlids acumulats al llarg dels anys, diàriament es segueixen dipositant unes 5000 Tm en els gegantins runams de Súria i Sallent.

Abans de l’ETAP que abasteix la RMB, la ciutat de Terrassa te la seva captació. Aquesta situada a la cubeta d’Abrera subministra mes d’un 90%,.del nostre consum d’aigua de boca del riu Llobregat, que  pateix des de l’obertura de les mines de sal al Bages greus episodis de contaminació salina (que no detallem aquí) documentats en el llibre “Rius de sal” editat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Per tant, la qualitat i el cost de l’aigua de boca estan directament afectats per les conseqüències de la mineria de la potassa al Bages.

La inoperància o insuficiència de l’actuació administrativa davant d’aquest ecocidi ha fet que la societat civil denunciï per via judicial l’impacte generat per l’abocament i dipòsit de residus salins. Seguidament esmentem les sentències que ja són fermes:

• Una condemna penal a quatre directius, per delicte ecològic, ratificada per l’Audiència Provincial.
• 4 contenciosos:
  • Contra el programa i la fiança de restauració de Sallent.
  • Contra el POUM 2010 de Sallent.
  • Contra l’autorització ambiental de l’explotació minera de Sallent-Balsareny.
  • Contra l’Ajuntament de Sallent per tolerar l’abocament.
• En l’àmbit penal, el mes de maig de 2014, a instàncies de la Secció de Medi Ambient de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es van obrir noves diligències d’investigació.
• 2 expedients oberts per la UE a l’estat espanyol:
  • A la DG de Medi Ambient per vulneració del principi de qui contamina paga.
  • A la DG de la Competència per ajuts il·legals.
• Judici popular celebrat el novembre del 2016 on es va evidenciar que la salinització del Llobregat i Cardener no afecta només als rius i aqüífers del voltant de la indústria sinó que malmet l’aigua del Llobregat fet que augmenta el preu de la factura i crea un deute al país que haurem d’assumir entre tots i totes.

Preàmbul en matèria de vulneració dels Drets Humans:

ICL Iberia Súria&Sallent forma part d’Israel Chemicals Limited (ICL)  una empresa israeliana, que posseeix mines de fosfats i urani al Mar Mort, un territori ocupat il·legalment segons el dret internacional.

L’empresa dóna suport a les polítiques d’ocupació exercides per l’estat d’Israel sobre Palestina, a  través del seu programa “Apadrina un soldat”, amb el qual proporciona recolzament econòmic a l’exèrcit israelià.

L’informe de L’Observatori de Drets Humans i Empreses assegura que entre el 2008 i el 2013, l’empresa ICL fou l’únic proveïdor de fòsfor blanc per a projectils de l’Exèrcit dels Estats Units. Al seu torn, el mateix model de projectils de fòsfor blanc estatunidencs van ser utilitzats sobre Gaza per part d’Israel, causant desenes de morts i ferits civils en zones densament poblades.

Un document de l’Exèrcit dels Estats Units d’Amèrica evidencia els fets i exposa que ICL va vendre fòsfor blanc a l’Exèrcit dels Estats Units entre els anys 2008 i el 2013. El fòsfor blanc proveït era destinat als programes FY12 US Army M110 i a projectils de 155mm (produïts a Pine Bluff Arsenal). En el contracte de 2013, el darrer del que es té constància documentada, s’especifica que l’ús del fòsfor blanc serà destinat a projectils d’artilleria de 155mm M110A2.

Per tot el que s’ha esmentat, es fa palès que ICL té un vincle directe amb l’estat d’Israel i les seves polítiques d’ocupació, que incompleixen el dret internacional i els Drets Humans sistemàticament.

Per tot el que s’ha exposat anteriorment, a més de les sentències fermes, els expedients oberts i el judici popular queda demostrat a bastament que ICL-Iberpotash:

-Salinitza el riu Llobregat i els seus aqüífers, encarint, degradant i malmetent l’aigua, que és d’ús comú a la ciutat de Barcelona i la seva conurbació.

-Crea un deute al país, ja que contamina i no paga. Deute que quedarà els propers anys encara que l’explotació s’aturi.

-Es còmplice de l’ocupació militar de Palestina, subvencionant directament unitats de l’exercit israelià i sent l’Estat israelià accionista directe de l’empresa.

Amb aquests antecedents i en mèrit de l’interès general i públic, tenint en compte que una de les competències pròpies de qualsevol municipi és la del subministrament d’aigua així com la de tenir cura de la salubritat pública, traslladem al ple aquesta moció per tal de:

Sobre els expedients de la UE

1. Que l’ajuntament es personi, o denunciï en la forma més adequada, en els expedients oberts a la UE al voltant de ICL-Iberpotash.

Sobre la Generalitat i el PDU

1. Que l’ajuntament demani formalment a la Generalitat ser inclòs com a part implicada en l’elaboració del PDU per tal de vetllar perquè aquest sigui el màxim d’exigent i gens flexible en el tema mediambiental i, especialment,

2.a – Que s’exigeixi a l’empresa –tal com demana la sentencia en ferm del TSJC- la presentació d’un pla de restauració real i adequat a les dimensions del runam del Cogulló, pla que hauria d’estar validat per un grup d’experts independents, abans d’executar-se.

2.b – Que inclogui una xarxa d’indicadors dels nivells de salinitat en pous, aqüífers i en el propi riu per poder fer un seguiment real i públic dels índexs de salinitat; ja que sabem que contamina , però no on ni quan, i cal poder avaluar si els plans de restauració seran efectius.

2.c – Que a partir de la data de juny de 2017 s’exigeixi a l’empresa que qualsevol nou abocament de runam ha de ser en un lloc tancat, impermeabilitzat, i que compleixi totes les normatives de seguretat necessàries per aquest tipus de residus i, en tot cas, amb l’objectiu de residu zero per l’any 2020.

2.d – Que el document inclogui unes dates que delimitin els terminis del procés i que el seu incompliment impedeixi qualsevol ampliació de la producció i pugui comportar la paralització i, fins i tot, el tancament de l’empresa.

Sobre la ciutadania i les poblacions de la conca del Llobregat, aigües avall de les mines de potassa.

1. Que l’ajuntament es comprometi en accions de sensibilització i difusió i especialment, estengui aquesta moció a tots els ajuntaments de la conca del Llobregat més avall dels runams salins, perquè s’hi puguin adherir i votar-la.

Sobre els drets humans.

1. Que l’ajuntament s’afegeixi a la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions a l’Estat d’Israel, , especialment en relació a empreses com ICL-Iberpotash.
2. Que a partir d’ara, l’ajuntament es comprometi a desenvolupar mesures legals en matèria de contractacions i relacions amb el sector privat on l’ajuntament tingui veu i vot, es tingui en compte i es pugui exigir que l’empresa contractada no estigui involucrada en cap cas de violacions dels Drets Humans i en la destrucció del Territori.
3. Que es doni comunicació d’aquests acords al Departament de Sostenibilitat i Territori de la Generalitat de Catalunya, i les entitats ProuSal i BDS i als mitjans de comunicació locals.

(Versió provisional, aprovada al Ple de l’ajuntament de Terrasa del 29/6/2017)