COMENCEM LA TAULA DE CONCA DEL LLOBREGAT

Ens hem auto convocat el dimecres, dia  11 d’abril de 2018, al Centre Cívic President Macià  de Terrassa a les 18.30

L’ordre del dia proposat és:

  • Rebuda (Taula aigua Terrassa) , Introducció (ProuSal)
  • Situació legal (Christian Morrón, advocat)
  • La taula del Ter : origen, desenvolupament, conclusions (Jesús Soler, president GDT)
  • Debat, conclusions, pla de treball

Entre els assistents comptarem, a part de persones a títol individual,  amb grups ecologistes o càrrecs electes de Sant Feliu, Molins de Rei, Cornellà, Olesa, Abrera, Martorell, Olesa, Terrassa, Rubí, Sant Esteve Sesrovires, Sallent, Manresa, i membres  d’Aiguaesvida,  AAVV Barcelona, Ecologistes en acció, Xnca,  Unió de pagesos, de la Catèdra Unesco  i de  l’ICTA.

 

COMENCEM LA TAULA DE CONCA DEL LLOBREGAT

Ens hem auto convocat el dimecres, dia  11 d’abril de 2018, al Centre Cívic President Macià  de Terrassa a les 18.30

L’ordre del dia proposat és:

  • Rebuda (Taula aigua Terrassa) , Introducció (ProuSal)
  • Situació legal (Christian Morrón, advocat)
  • La taula del Ter : origen, desenvolupament, conclusions (Jesús Soler, president GDT)
  • Debat, conclusions, pla de treball

Entre els assistents comptarem, a part de persones a títol individual,  amb grups ecologistes o càrrecs electes de Sant Feliu, Molins de Rei, Cornellà, Olesa, Abrera, Martorell, Olesa, Terrassa, Rubí, Sant Esteve Sesrovires, Sallent, Manresa, i membres  d’Aiguaesvida,  AAVV Barcelona, Ecologistes en acció, Xnca,  Unió de pagesos, de la Catèdra Unesco  i de  l’ICTA.

 

AL·LEGACIÓ AL PROGRAMA DE RESTAURACIÓ DEL RUNAM DEL COGULLÓ

Avui hem presentat a la Generalitat aquesta al·legació al programa de restauració del runam del Cogulló, que és en exposició pública.

La Plataforma ProuSal exposa,

L’actualització al 2015 del programa de restauració Sallent/Balsareny, l’expedient de referència, ocupa un volum extensíssim repartit en 232 documents.

Amb tot, ens  hem posat a mirar-lo, amb  els pocs mitjans amb què comptem. Descartem  els 230 documents que segons el nostre criteri  només tangencialment s’acosten a l’objectiu de la restauració i  ens centrem en el primer d’ells, la memòria que porta per títol 002_pr_20151229 i per subtítol  “Pla de restauració de les instal·lacions d’Iberpotash SA a Sallent/Balsareny segons RD 975/2009”.

Qüestions generals

La nostra experiència és decebedora: quan hem estudiat les documentacions d’altres  plans elaborats per ICL, ens hem trobat amb molt farciment, poc contingut que tingui relació amb el què es demana  i mentides flagrants. Tampoc és segur que la Generalitat actuï com a organisme independent sinó més aviat tenim la suposició de que va de la mà amb els plans de Iberpotash-ICL. En són mostra les ridícules fiances que s’ha vist obligada a augmentar degut a denúncies que ara no és el cas detallar.   És per això que des de fa molt temps, demanem que  sigui una institució independent  i  de reconegut prestigi qui elabori o com a mínim supervisi el Pla de restauració del runam del Cogulló, pla exigit per la sentència del TSJC d’abril 2015 i que hi hagi mesures  de la salinitat en rius i aqüífers abans i després de la restauració que demostrin de manera fefaent l’èxit de les mesures efectuades, segons uns objectius prèviament fixats.

 Donat el llarg període que preveu ( mínim de 50 anys si es compleixen les condicions)  els canvis de govern i de règim previsibles  i els molts elements sobrevinguts  que pot representar desfer-se d’aquest monumental disbarat que mai hagués hagut d’estar aquí,  considerem que caldria preveure  una  entitat pública  ( formada per ajuntaments de la conca, entitats  veïnals, experts independents) que supervisi l’execució i èxit del  projecte i gestioni la fiança , que caldrà augmentar. D’acord  amb l’orientació de la Decisió de la Comissió Europea, la garantia per la restauració del runam de  Sallent/Balsareny hauria de ser de l’ordre de 56,24 M€, calculats segons Montsalat.

Temes concrets

La documentació d’aquest avantprojecte  explica dues vies per desfer-se dels residus salins: l’ús com a recurs per a l’obtenció de sal amb valor de mercat (sigui per sal de desgel o més purificada, per a la indústria electroquímica)  i la dissolució i abocament al mar en forma de salmorra.
El ritme de retirada de residus dels runams s’ha previst en 1 MT/any, o sigui  per uns 50 anys d’activitat. Per això cal també una concessió d’aigua de 3,43 hm3/any i un nou col·lector de salmorres fins al mar amb capacitat de 120 L/segon només per Sallent. L’avantprojecte només tangencialment aborda les dues qüestions clau:

El mercat de la sal

L’opció d’obtenir sal d’una puresa superior al 97%, i per tant amb valor comercial, a partir dels residus salins acumulats als runam de la Botjosa i del Cogulló, a Sallent  topa amb les limitacions del mercat i entra en competència amb els residus salins acumulats també a Cardona i a Súria, i amb els que la mateixa empresa Iberpotash seguirà generant en l’explotació minera de potassa a Súria. Amb les oscil·lacions pròpies del mercat, Iberpotash ha comercialitzat durant els darrers anys una mitjana de 300.000 tones/any de sal industrial procedent de Sallent. Ara es pretén un salt comercial a les 1.000.000 tones /any, és a dir, un increment de 700.000 tones/any. No hem sabut trobar cap prospecció de mercat que permeti pensar que això és una hipòtesi viable. Més aviat coneixem l’aturada de la demanda per part d’Ercros i l’aturada conseqüent de l’extracció dels residus salins del runam Vell de Cardona, el novembre de 2017

L’aigua i el  col·lector

La documentació dóna per fet que l’administració pública posarà al servei d’Iberpotash a Sallent, durant 50 anys seguits, un volum de 3,43 hm3/any d’aigua dolça i un nou i gran col·lector per conduir amb garanties fins al mar aquesta aigua transformada en perillosa salmorra; tot amb l’objectiu de desfer-se dels residus salins. El projecte ho diu ben clar “Aquesta alternativa queda condicionada a la previsible construcció d’un nou col·lector de salmorres sempre i quan s’asseguri la disponibilitat d’aigua

No considerem de rebut que no hi hagi com a mínim un pla coordinat amb l’ACA sobre aquest col·lector . Tindrà el col·lector desdoblat capacitat suficient? Hi tindrà Iberpotash tot l’accés que pretén a Sallent? També preveurà la restauració dels altres runams?  Quin temps de vida útil s’espera per a aquest nou col·lector? Pot continuar funcionant el vell col·lector, responsable de moltes fuites de salmorra? Si fos així, durant quants anys?…

Sol·licitem, doncs:

  • Que no s’aprovi aquest projecte sense una  supervisió independent i pública, una definició d’objectius pel que fa a la contaminació  i mesures de salinitat abans i desprès.
  • Que el projecte prevegi una entitat de conca que en supervisi l’execució i augmenti la fiança.
  • Que compti amb una prospecció del mercat de la sal
  • Que hi hagi un compromís valorat  de l’ACA pel que fa al col·lector (cabal, preu  i durada) i pel que fa a l’aigua necessària per dissoldre els runams.

Plataforma ProuSal

Sallent, 6 de març de 2018

AL·LEGACIÓ AL PROGRAMA DE RESTAURACIÓ DEL RUNAM DEL COGULLÓ

Avui hem presentat a la Generalitat aquesta al·legació al programa de restauració del runam del Cogulló, que és en exposició pública.

La Plataforma ProuSal exposa,

L’actualització al 2015 del programa de restauració Sallent/Balsareny, l’expedient de referència, ocupa un volum extensíssim repartit en 232 documents.

Amb tot, ens  hem posat a mirar-lo, amb  els pocs mitjans amb què comptem. Descartem  els 230 documents que segons el nostre criteri  només tangencialment s’acosten a l’objectiu de la restauració i  ens centrem en el primer d’ells, la memòria que porta per títol 002_pr_20151229 i per subtítol  “Pla de restauració de les instal·lacions d’Iberpotash SA a Sallent/Balsareny segons RD 975/2009”.

Qüestions generals

La nostra experiència és decebedora: quan hem estudiat les documentacions d’altres  plans elaborats per ICL, ens hem trobat amb molt farciment, poc contingut que tingui relació amb el què es demana  i mentides flagrants. Tampoc és segur que la Generalitat actuï com a organisme independent sinó més aviat tenim la suposició de que va de la mà amb els plans de Iberpotash-ICL. En són mostra les ridícules fiances que s’ha vist obligada a augmentar degut a denúncies que ara no és el cas detallar.   És per això que des de fa molt temps, demanem que  sigui una institució independent  i  de reconegut prestigi qui elabori o com a mínim supervisi el Pla de restauració del runam del Cogulló, pla exigit per la sentència del TSJC d’abril 2015 i que hi hagi mesures  de la salinitat en rius i aqüífers abans i després de la restauració que demostrin de manera fefaent l’èxit de les mesures efectuades, segons uns objectius prèviament fixats.

 Donat el llarg període que preveu ( mínim de 50 anys si es compleixen les condicions)  els canvis de govern i de règim previsibles  i els molts elements sobrevinguts  que pot representar desfer-se d’aquest monumental disbarat que mai hagués hagut d’estar aquí,  considerem que caldria preveure  una  entitat pública  ( formada per ajuntaments de la conca, entitats  veïnals, experts independents) que supervisi l’execució i èxit del  projecte i gestioni la fiança , que caldrà augmentar. D’acord  amb l’orientació de la Decisió de la Comissió Europea, la garantia per la restauració del runam de  Sallent/Balsareny hauria de ser de l’ordre de 56,24 M€, calculats segons Montsalat.

Temes concrets

La documentació d’aquest avantprojecte  explica dues vies per desfer-se dels residus salins: l’ús com a recurs per a l’obtenció de sal amb valor de mercat (sigui per sal de desgel o més purificada, per a la indústria electroquímica)  i la dissolució i abocament al mar en forma de salmorra.
El ritme de retirada de residus dels runams s’ha previst en 1 MT/any, o sigui  per uns 50 anys d’activitat. Per això cal també una concessió d’aigua de 3,43 hm3/any i un nou col·lector de salmorres fins al mar amb capacitat de 120 L/segon només per Sallent. L’avantprojecte només tangencialment aborda les dues qüestions clau:

El mercat de la sal

L’opció d’obtenir sal d’una puresa superior al 97%, i per tant amb valor comercial, a partir dels residus salins acumulats als runam de la Botjosa i del Cogulló, a Sallent  topa amb les limitacions del mercat i entra en competència amb els residus salins acumulats també a Cardona i a Súria, i amb els que la mateixa empresa Iberpotash seguirà generant en l’explotació minera de potassa a Súria. Amb les oscil·lacions pròpies del mercat, Iberpotash ha comercialitzat durant els darrers anys una mitjana de 300.000 tones/any de sal industrial procedent de Sallent. Ara es pretén un salt comercial a les 1.000.000 tones /any, és a dir, un increment de 700.000 tones/any. No hem sabut trobar cap prospecció de mercat que permeti pensar que això és una hipòtesi viable. Més aviat coneixem l’aturada de la demanda per part d’Ercros i l’aturada conseqüent de l’extracció dels residus salins del runam Vell de Cardona, el novembre de 2017

L’aigua i el  col·lector

La documentació dóna per fet que l’administració pública posarà al servei d’Iberpotash a Sallent, durant 50 anys seguits, un volum de 3,43 hm3/any d’aigua dolça i un nou i gran col·lector per conduir amb garanties fins al mar aquesta aigua transformada en perillosa salmorra; tot amb l’objectiu de desfer-se dels residus salins. El projecte ho diu ben clar “Aquesta alternativa queda condicionada a la previsible construcció d’un nou col·lector de salmorres sempre i quan s’asseguri la disponibilitat d’aigua

No considerem de rebut que no hi hagi com a mínim un pla coordinat amb l’ACA sobre aquest col·lector . Tindrà el col·lector desdoblat capacitat suficient? Hi tindrà Iberpotash tot l’accés que pretén a Sallent? També preveurà la restauració dels altres runams?  Quin temps de vida útil s’espera per a aquest nou col·lector? Pot continuar funcionant el vell col·lector, responsable de moltes fuites de salmorra? Si fos així, durant quants anys?…

Sol·licitem, doncs:

  • Que no s’aprovi aquest projecte sense una  supervisió independent i pública, una definició d’objectius pel que fa a la contaminació  i mesures de salinitat abans i desprès.
  • Que el projecte prevegi una entitat de conca que en supervisi l’execució i augmenti la fiança.
  • Que compti amb una prospecció del mercat de la sal
  • Que hi hagi un compromís valorat  de l’ACA pel que fa al col·lector (cabal, preu  i durada) i pel que fa a l’aigua necessària per dissoldre els runams.

Plataforma ProuSal

Sallent, 6 de març de 2018