La UE reclama 5,8 milions a Iberpotash per ajudes públiques il·legals

La Comissió Europea assegura que les obres per reduir l’impacte ambiental de la muntanya de rebuig de Balsareny les havia de pagar l’empresa

Toc d’atenció de Brussel·les a la Generalitat i al govern espanyol per les ajudes a l’empresa minera Iberpotash. La Comissió Europea considera que van ajudar la companyia a estalviar-se diners en obres per reduir l’impacte ambiental de les mines de Balsareny, i ara Iberpotash ha de retornar 5,8 milions d’euros.

Tapar una muntanya de rebuig

Les obres es van fer a la muntanya de Vilafruns, formada per les impureses i el rebuig de la sal que durant molts anys s’havia anat extraient de les mines d’Iberpotash. El 2010 es va començar una espectacular obra d’enginyeria, que consistia bàsicament a tapar-la amb tres capes impermeables i una de terra i vegetació, per impedir la salinització de l’aigua.

Va costar gairebé vuit milions d’euros, pagats a mitges per la Generalitat i el Ministeri del Medi Ambient. La propietària de la instal·lació, Iberpotash -ara anomenada ICL Ibèria– no va posar-hi ni un euro, perquè les administracions van decidir assumir la inversió en considerar-la una prova pilot.

Per Brussel·les, eren ajudes il·legals

Però Brussel·les creu que la tecnologia ja era prou coneguda i diu que l’empresa va estalviar-se la inversió que li tocava per evitar la contaminació. Per tant, la Comissió Europea afirma que es tracta d’una ajuda d’estat il·legal i demana al govern espanyol que reclami a l’empresa una part dels diners. L’argumentació de la Comissió Europea es pot llegir en aquest document, a partir de la pàgina 19.

Iberpotash se’n renta les mans

Des de la companyia, asseguren que ells no poden tornar uns diners que no van rebre i diuen que la decisió de cobrir Vilafruns va ser exclusivament de l’administració.

En total, Brussel·les calcula que Iberpotash ha de tornar 5,8 milions d’euros, xifra que inclou també el cost d’uns avals sobre el seu negoci i que eren insuficients. L’empresa diu que ja s’ha posat al dia i presentarà recurs. La Generalitat està a l’espera de rebre la documentació oficial per pronunciar-se.

La UE reclama 5,8 milions a Iberpotash per ajudes públiques il·legals

La Comissió Europea assegura que les obres per reduir l’impacte ambiental de la muntanya de rebuig de Balsareny les havia de pagar l’empresa

Toc d’atenció de Brussel·les a la Generalitat i al govern espanyol per les ajudes a l’empresa minera Iberpotash. La Comissió Europea considera que van ajudar la companyia a estalviar-se diners en obres per reduir l’impacte ambiental de les mines de Balsareny, i ara Iberpotash ha de retornar 5,8 milions d’euros.

Tapar una muntanya de rebuig

Les obres es van fer a la muntanya de Vilafruns, formada per les impureses i el rebuig de la sal que durant molts anys s’havia anat extraient de les mines d’Iberpotash. El 2010 es va començar una espectacular obra d’enginyeria, que consistia bàsicament a tapar-la amb tres capes impermeables i una de terra i vegetació, per impedir la salinització de l’aigua.

Va costar gairebé vuit milions d’euros, pagats a mitges per la Generalitat i el Ministeri del Medi Ambient. La propietària de la instal·lació, Iberpotash -ara anomenada ICL Ibèria– no va posar-hi ni un euro, perquè les administracions van decidir assumir la inversió en considerar-la una prova pilot.

Per Brussel·les, eren ajudes il·legals

Però Brussel·les creu que la tecnologia ja era prou coneguda i diu que l’empresa va estalviar-se la inversió que li tocava per evitar la contaminació. Per tant, la Comissió Europea afirma que es tracta d’una ajuda d’estat il·legal i demana al govern espanyol que reclami a l’empresa una part dels diners. L’argumentació de la Comissió Europea es pot llegir en aquest document, a partir de la pàgina 19.

Iberpotash se’n renta les mans

Des de la companyia, asseguren que ells no poden tornar uns diners que no van rebre i diuen que la decisió de cobrir Vilafruns va ser exclusivament de l’administració.

En total, Brussel·les calcula que Iberpotash ha de tornar 5,8 milions d’euros, xifra que inclou també el cost d’uns avals sobre el seu negoci i que eren insuficients. L’empresa diu que ja s’ha posat al dia i presentarà recurs. La Generalitat està a l’espera de rebre la documentació oficial per pronunciar-se.