El Govern regularitza el runam del Cogulló d’Iberpotash

El ‘Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya’ ha publicat la declaració d’impacte ambiental del projecte de creixement d’aquesta muntanya de sal des de l’any 1988

El Govern ha regularitzat el runam del Cogulló, la muntanya de sal d’Iberpotash a Sallent. ElDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat la declaració d’impacte ambiental del projecte de creixement d’aquesta muntanya de sal des de l’any 1988. La data no és un error, ja que la declaració d’impacte ambiental havia sigut anul·lada pels tribunals el 2013 per un recurs dels veïns del barri de la Rampinya, una decisió que va ser ratificada en sentència ferma pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2015.

L’empresa Iberpotash tenia l’autorització de la conselleria de Medi Ambient des del 2008 per a l’explotació minera a tota l’àrea de Sallent, però els tribunals la van anul·lar per la falta de declaració d’impacte ambiental al Cogulló des del 1988. Ara s’ha solucionat aquest defecte amb la declaració publicada al Diari Oficial, en sentit favorable a “l’autorització del projecte de creixement del dipòsit salí del Cogulló a partir del 1988”, tot i que el text indica que cal incorporar mesures correctores i limitacions.

La declaració d’impacte ambiental arriba tot i un últim atestat dels Mossos d’Esquadra, amb data del 19 de juny d’enguany i lliurat al jutjat número 5 de Manresa, en el qual es destaca que l’empresa ha fet esforços per millorar i corregir la situació però “encara es manté la incidència ambiental que les instal·lacions de l’empresa de producció de potasses té sobre els recursos naturals i el medi ambient de l’entorn de Sallent i Santpedor”.

Pròrroga judicial

Els abocaments de residu salí al Cogulló havien d’acabar el 30 de juny, però Iberpotash va aconseguir in extremis que el Tribunal Superior li donés un any de pròrroga, que poden arribar a ser dos, per poder acabar la rampa de la mina de Súria i tancar la de Sallent.

XAVIER GRAU Barcelona Diari ARA

El Govern regularitza el runam del Cogulló d’Iberpotash

El ‘Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya’ ha publicat la declaració d’impacte ambiental del projecte de creixement d’aquesta muntanya de sal des de l’any 1988

El Govern ha regularitzat el runam del Cogulló, la muntanya de sal d’Iberpotash a Sallent. ElDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat la declaració d’impacte ambiental del projecte de creixement d’aquesta muntanya de sal des de l’any 1988. La data no és un error, ja que la declaració d’impacte ambiental havia sigut anul·lada pels tribunals el 2013 per un recurs dels veïns del barri de la Rampinya, una decisió que va ser ratificada en sentència ferma pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2015.

L’empresa Iberpotash tenia l’autorització de la conselleria de Medi Ambient des del 2008 per a l’explotació minera a tota l’àrea de Sallent, però els tribunals la van anul·lar per la falta de declaració d’impacte ambiental al Cogulló des del 1988. Ara s’ha solucionat aquest defecte amb la declaració publicada al Diari Oficial, en sentit favorable a “l’autorització del projecte de creixement del dipòsit salí del Cogulló a partir del 1988”, tot i que el text indica que cal incorporar mesures correctores i limitacions.

La declaració d’impacte ambiental arriba tot i un últim atestat dels Mossos d’Esquadra, amb data del 19 de juny d’enguany i lliurat al jutjat número 5 de Manresa, en el qual es destaca que l’empresa ha fet esforços per millorar i corregir la situació però “encara es manté la incidència ambiental que les instal·lacions de l’empresa de producció de potasses té sobre els recursos naturals i el medi ambient de l’entorn de Sallent i Santpedor”.

Pròrroga judicial

Els abocaments de residu salí al Cogulló havien d’acabar el 30 de juny, però Iberpotash va aconseguir in extremis que el Tribunal Superior li donés un any de pròrroga, que poden arribar a ser dos, per poder acabar la rampa de la mina de Súria i tancar la de Sallent.

XAVIER GRAU Barcelona Diari ARA

Consideracions sobre l’EIA de la Planta de Purificació de sal de Sallent

Davant la presentació de l‘estudi d’impacte ambiental d’una planta de purificació de sal  que es vol construir a la Botjosa, hem presentat aquestes al·legacions

Generalitat de Catalunya

Departament de Territori  i  Sostenibilitat

Avinguda de Josep Tarradellas, 2-6 08029  Barcelona

Des de la Plataforma ProuSal, manifestem:

Entenem que aquesta planta es pretén construir ràpidament dins del recinte industrial d’Iberpotash a La Botjosa, com una de les quatre mesures compromeses per Iberpotash en el contenciós d’urbanisme per reduir properament fins a zero el residu que s’aboca al Cogulló. La planta pretén rentar i assecar 367.954 t/any de la “sal industrial bruta” que actualment s’aboca com a residu a dalt del runam, convertint-la en 150.000 t/any de “sal purificada” susceptible de comercialització. A canvi consumiria 644.839 m3 aigua/any, que en principi s’han d’obtenir de la concessió de 900.000 m3/any de l’EDAR Sallent-Artés més la de les noves captacions d’aigües salinitzades, i abocaria 872.320 m3/any de salmorra addicional, tot el que permet la capacitat de l’actual col·lector de salmorres, el factor limitant. El projecte dimensiona la planta al doble d’aquesta capacitat de manera que, si s’eliminés la restricció del col·lector i la “sal purificada” tingués prou sortida al mercat, la producció seria doble, consumint també el doble d’aigua i abocant el doble de salmorra.

El projecte enfoca la planta només com una mesura pel període transitori mentre es manté la mina Sallent-Balsareny en explotació. No explica si la planta de purificació de sal seguirà en funcionament per consumir residu dels runams de Sallent, tal com sembla lògic sota l’òptica ambiental i com –segons els diaris- expliquen directius d’ICL- Iberpotash.

Suggerim, doncs, ens sembla que en bona lògica, que aquesta planta de purificació de sal s’estudiï i avaluï ambientalment  no només per a aquest període transitori, sinó perquè pugui utilitzar els residus dels runams de Sallent i sigui  un dels elements de la restauració dels runams del Cogulló i la Botjosa més endavant.

Altre tema, molt relacionat,  és l’aigua que es necessita per restaurar i d’on cal treure-la, però suposem que aquest tema l’abordarà en profunditat i amb  rigor el programa de restauració del runam del Cogulló.

Consideracions sobre l’EIA de la Planta de Purificació de sal de Sallent

Davant la presentació de l‘estudi d’impacte ambiental d’una planta de purificació de sal  que es vol construir a la Botjosa, hem presentat aquestes al·legacions

Generalitat de Catalunya

Departament de Territori  i  Sostenibilitat

Avinguda de Josep Tarradellas, 2-6 08029  Barcelona

Des de la Plataforma ProuSal, manifestem:

Entenem que aquesta planta es pretén construir ràpidament dins del recinte industrial d’Iberpotash a La Botjosa, com una de les quatre mesures compromeses per Iberpotash en el contenciós d’urbanisme per reduir properament fins a zero el residu que s’aboca al Cogulló. La planta pretén rentar i assecar 367.954 t/any de la “sal industrial bruta” que actualment s’aboca com a residu a dalt del runam, convertint-la en 150.000 t/any de “sal purificada” susceptible de comercialització. A canvi consumiria 644.839 m3 aigua/any, que en principi s’han d’obtenir de la concessió de 900.000 m3/any de l’EDAR Sallent-Artés més la de les noves captacions d’aigües salinitzades, i abocaria 872.320 m3/any de salmorra addicional, tot el que permet la capacitat de l’actual col·lector de salmorres, el factor limitant. El projecte dimensiona la planta al doble d’aquesta capacitat de manera que, si s’eliminés la restricció del col·lector i la “sal purificada” tingués prou sortida al mercat, la producció seria doble, consumint també el doble d’aigua i abocant el doble de salmorra.

El projecte enfoca la planta només com una mesura pel període transitori mentre es manté la mina Sallent-Balsareny en explotació. No explica si la planta de purificació de sal seguirà en funcionament per consumir residu dels runams de Sallent, tal com sembla lògic sota l’òptica ambiental i com –segons els diaris- expliquen directius d’ICL- Iberpotash.

Suggerim, doncs, ens sembla que en bona lògica, que aquesta planta de purificació de sal s’estudiï i avaluï ambientalment  no només per a aquest període transitori, sinó perquè pugui utilitzar els residus dels runams de Sallent i sigui  un dels elements de la restauració dels runams del Cogulló i la Botjosa més endavant.

Altre tema, molt relacionat,  és l’aigua que es necessita per restaurar i d’on cal treure-la, però suposem que aquest tema l’abordarà en profunditat i amb  rigor el programa de restauració del runam del Cogulló.