AQUESTA MOCIÓ, aprovada al Ple de l’Ajuntament de Cornellà del 25/11/2016
- exigeix un pla de restauració real dels RUNAMS DEL BAGES.
- exigeix una xarxa d’indicadors del nivells de salinitat en pous, aquífers i en el propi riu.
- ….
MOCIÓ SOBRE LA PROBLEMÀTICA DE SALINITAT DE LES AIGÜES DEL LLOBREGAT I DELS SEUS AQÜÍFERS.
Des de la consolidació de la mineria de la potassa al Bages (1925), els perjudicis per als usuaris de les aigües situats riu avall van ser immediats. Els afectats ho han estat denunciant durant dècades a les administracions responsables en cada cas i reiteradament fins l’actualitat, sobretot a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), on un 40% de l’abastament d’aigua potable prové de la conca del riu Llobregat (uns 2.2 M/h).
Des de l’any 1909 el recurs hídric es localitza sobretot a l’aqüífer de la vall baixa del Llobregat on hi han els pous d’extracció d’aigua, cabals que van ser reforçats amb la construcció en el terme de Sant Joan Despí d’una Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) l’any 1955, ampliada el 1963, que capta aigües superficials, les tracta i amb elles abasteix la RMB.
El primer col·lector de salmorres (1968), que transporta els residus salins des de Cardona i Balsareny fins al mar, en el seu moment va treure pressió al greu problema que pateixen les aigües del riu Llobregat. Però des de fa uns anys (1995), el col·lector es troba al límit de capacitat (des dels seus inicis el col·lector s’ha trencat unes 550 vegades), salinitzant l’aqüífer i perjudicant les activitats agrícoles, així com la mateixa fauna i flora del riu. Per a resoldre el problema de la salinitat, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va ampliar el col·lector de salmorres en una primera fase des d’Abrera fins al mar, i resta encara pendent la segona fase d’ampliació del col·lector d’Abrera a Castellgalí.
Malgrat tot, el problema de la salinitat de les aigües del Llobregat va en augment i amenaça la salubritat de les aigües de boca de les poblacions de la RMB. Per un costat s’estan ampliant les extraccions de minerals salins a Súria amb el nou projecte Phoenix i amb el projecte de producció de sal Vacuum (sal molt pura).
Aquesta ampliació de l’activitat agreuja el problema ja existent dels més de 80 milions de tones de residus sòlids, majoritàriament de sal sòdica, que al llarg dels anys (1958-2016) s’han acumulat a cel obert. Des de l’any 1998 l’actual concessionària, l’empresa Iberpotash del grup Dead Sea Works, ara anomenada ISRAEL CHEMICALS LIMITED (ICL) Iberia Súria & Sallent, segueix dipositant de moment unes 5.000 Tm/dia en els gegantins runams situats a Súria (Fusteret) i Sallent (Cogulló). Hi ha el projecte de tancar l’explotació a Sallent i traslladar-la a Súria amb el personal i transport dels residus de Sallent a l’abocador de Súria, i així es preveu fer desaparèixer el runam de Sallent en uns 50 anys amb una segona planta de sal Vacuum a Sallent.
Les respostes d’actuació en origen no han estat suficients per assolir els resultats necessaris, tant per recuperar una bona qualitat de les aigües del Llobregat com per actuar sobre aquests residus sòlids acumulats; els programes de restauració dels runams previstos en el PDU aprovat per la Generalitat l’any 2006, que afecten unes 100 Ha, s’han incomplert. Per aquest motiu el 13 de novembre de 2015 la Generalitat i ICL Iberia van signar un nou conveni per a l’elaboració d’un nou PDU.
La manca de solució en origen a la salinitat de les aigües, els perjudicis que representa tant per al subministrament d’aigua potable com per l’impacte sobre el medi ambient aigües avall de Súria i Salent, fan que la societat civil, tant entitats com particulars, davant la inoperància o insuficiència de l’actuació administrativa, han denunciat judicialment l’impacte generat per l’abocament i dipòsit dels residus salins. Fins ara s’han aconseguit quatre sentències fermes en l’àmbit contenciós i una en l’àmbit penal:
– Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), d’11 d’octubre de 2011, contra el programa i la fiança de restauració dels abocaments a Sallent, que
obliga a fer un nou programa de restauració d’aplicació immediata i que la fiança de restauració sigui proporcionada al cost real de restauració de l’entorn modificat per les muntanyes de runams salins. Aquesta resolució judicial fou confirmada per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 4 de gener de 2013.
– Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 16 de juliol de 2013 en el contenciós contra el POUM 2010 de Sallent, impulsat per l’Associació de Veïns de la Rampinya/Montsalat, per la qual s’anul·la la clau 19 del POUM de l’àrea d’abocament de residus miners.
– Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 15 d’octubre de 2013 en el contenciós contra l’autorització ambiental de l’explotació minera de Sallent-Balsareny, impulsat per l’Associació de Veïns de la Rampinya/Montsalat, per la qual s’anul·la l’autorització ambiental per incompliment urbanístic i per ignorar l’impacte ambiental, i prescriu un nou programa de restauració d’aplicació immediata, amb una fiança de restauració proporcional al cost real. Aquesta sentència fou declarada ferma per la sentència de setembre de 2015 del Tribunal Suprem.
– Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 18 de febrer de 2014 en el contenciós contra l’Ajuntament de Sallent per tolerar abocaments salins, impulsat per l’Associació de Veïns de La Rampinya/Montsalat, per la qual s’anul·la la resolució de l’Ajuntament de Sallent de 18 de juliol de 2008 que es negava a obrir un expedient de protecció de la legalitat urbanística a l’àrea del runam del Cogulló. La resolució judicial obliga a l’aturada dels abocaments i la necessitat de restablir la realitat física alterada.
– En l’àmbit penal, l’any 1997 es van iniciar diligències a instàncies de la fiscalia que finalment conduïren a la sentència del Jutjat Penal de Manresa de 19 de desembre de 2014 per la qual es condemnà Iberpotash i 3 exdirectius pel delicte de salinització d’aigües de Sallent, Santpedor, Callús i Súria. La resolució judicial imposa penes de 2 anys de presó i multa per a cadascun dels 3 acusats i obliga solidàriament a indemnitzar propietaris, a pagar les costes del procediment, a controlar completament els lixiviats contaminats dels runams salins de Sallent i Súria i a assumir el cost de la recuperació ecològica dels punts de salinització fins a retornar als valors de salinitat anteriors a l’existència dels runams. Aquesta sentència fou ratificada en part per una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona de març de 2016 que condemnà Iberpotash i tres dels seus directius per delicte ecològic per haver salinitzat les aigües, rebaixant la condemna a cinc mesos de presó atenyent a dilacions indegudes del procés i a un aclariment posterior en el càlcul de la pena.
– També en l’àmbit penal, el mes de maig de 2014, a instàncies de la Secció de Medi Ambient de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, es van obrir noves diligències d’investigació.
A aquestes actuacions judicials cal afegir els dos expedients oberts per la Unió Europea a l’Estat espanyol:
– A la DG de Medi Ambient (2014-4044, España) per vulneració del principi de qui contamina, paga.
– A la DG de la Competència (SA.35818-Iberpotash) per ajuts il·legals.
Amb aquests antecedents existeixen prou evidències de la salinització de les aigües del riu Llobregat causada segons reiterades disposicions judicials pels sistemes d’explotació de les mines de potassa, pel dipòsit dels runams salins i per la manca de restauració del medi ambient. Aquestes actuacions posen en perill els aqüífers i les aigües del Llobregat que abasteixen bona part dels municipis del Baix Llobregat i de Barcelona, a la vegada que dificulten i encareixen els sistemes de potabilització de l’aigua de boca.
Una de les competències pròpies de qualsevol municipi és la del subministrament d’aigua, així com la de tenir cura de la salubritat pública, tant si es fa per la via d’una gestió directa o municipal, com la indirecta per la via de concessió del servei, com és el cas de la SGAB. Cornellà s’abasteix de les aigües subterrànies que guarda la zona deltaica, amb pous oberts en bona part en el nostre terme municipal, i de les aigües superficials del riu que són tractades a l’EDAP de Sant Joan Despí. És per aquest motiu que, tant per tractar-se d’una competència municipal, com pel fet que les aigües que abasteixen Cornellà deriven del sistema del riu Llobregat, l’Ajuntament de Cornellà ha de vetllar per la qualitat i salubritat de l’aigua que abasteix la població.
Amb aquests antecedents i en mèrit de l’interès general i públic de les actuacions exposades, traslladem al Ple els següents:
ACORDS
Primer.- Manifestar la preocupació d’aquest Ajuntament per la problemàtica de la salinització de les aigües del Llobregat i dels seu aqüífers derivada del sistema d’explotació i gestió de les mines de Súria i dels runams salins de Súria i Sallent, que posen en perill la salut pública, encareix el cost de l’aigua pels processos de dessalinització que cal aplicar i causa un perjudici al medi ambient, tal com reflecteixen les resolucions judicials hagudes fins a aquesta data.
Segon.- Demanar a la Generalitat de Catalunya que:
– exigeixi a l’empresa Iberpotash la presentació d’un pla de restauració real i adequat a les dimensions dels residus de sal acumulats sobre el territori.
– exigeixi que el pla de restauració inclogui la instal·lació d’una xarxa d’indicadors dels nivells de salinitat en pous, aqüífers i en el mateix riu a efectes de poder un seguiment real i públic dels índexs de salinitat, a fi de poder avaluar l’efectivitat dels plans de restauració.
84
– exigeixi a l’empresa Iberpotash que qualsevol abocament de runam en el futur es faci en les condicions adequades a fi de complir amb totes les normatives de seguretat necessàries per a aquest tipus de residus, l’incompliment de les quals pugui comportar, si fos el cas, la paralització temporal o definitiva de l’activitat extractiva.
– informi a l’Ajuntament del procés d’elaboració del Pla Director Urbanístic de l’activitat minera al Bages a fi que, si escau, per si mateix o per mitjà d’altres instàncies, pugui vetllar per un pla efectiu d’eradicació de qualsevol procés de salinització de les aigües del riu Llobregat en el futur.
– exigir la realització d’un anàlisi químic d’aquestes aigües abans de Súria i exigir la mateixa qualitat química (referent a la concentració de sals minerals dissoltes) una qualitat d’aigua igual a la de les aigües que transcorreixen pel riu Llobregat abans ò per sobre de Súria i de les mines de potassa.
– demanar a la Generalitat de Catalunya que l’ACA torni a injectar aigua depurada als aqüífers del Delta del Llobregat per frenar la intrusió marina i la conseqüent salinització de l’aigua, als mateixos nivells que feien abans de l’aturada d’aquestes injeccions al juny del 2011 per qüestions econòmiques.
Tercer.- Instar a l’AMB, responsable de gestió del servei que presta l’empresa publicoprivada Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, SA, a informar a aquest Ajuntament de quins han estat en els darrers cinc anys els índexs de salinitat, abans i després de la depuració, de les aigües que es subministren a la població de Cornellà i, en general, a la regió metropolitana.
Quart.- Comunicar aquesta resolució a la Generalitat de Catalunya, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a la DG de Medi Ambient i a la DG de la Competència de la Unió Europea.
…
VOTACIÓ DE LA MOCIÓ RESULTANT
Sotmesa a votació la moció, és aprovada per unanimitat dels assistents.
Cornellà de Llobregat, vint-i-cinc de novembre de 2016.
Les obres es van fer a la muntanya de Vilafruns, formada per les impureses i el rebuig de la sal que durant molts anys s’havia anat extraient de les mines d’Iberpotash. El 2010 es va començar una espectacular obra d’enginyeria, que consistia bàsicament a tapar-la amb tres capes impermeables i una de terra i vegetació, per impedir la salinització de l’aigua.
