La UE reclama 5,8 milions a Iberpotash per ajudes públiques il·legals

La Comissió Europea assegura que les obres per reduir l’impacte ambiental de la muntanya de rebuig de Balsareny les havia de pagar l’empresa

Toc d’atenció de Brussel·les a la Generalitat i al govern espanyol per les ajudes a l’empresa minera Iberpotash. La Comissió Europea considera que van ajudar la companyia a estalviar-se diners en obres per reduir l’impacte ambiental de les mines de Balsareny, i ara Iberpotash ha de retornar 5,8 milions d’euros.

Tapar una muntanya de rebuig

Les obres es van fer a la muntanya de Vilafruns, formada per les impureses i el rebuig de la sal que durant molts anys s’havia anat extraient de les mines d’Iberpotash. El 2010 es va començar una espectacular obra d’enginyeria, que consistia bàsicament a tapar-la amb tres capes impermeables i una de terra i vegetació, per impedir la salinització de l’aigua.

Va costar gairebé vuit milions d’euros, pagats a mitges per la Generalitat i el Ministeri del Medi Ambient. La propietària de la instal·lació, Iberpotash -ara anomenada ICL Ibèria– no va posar-hi ni un euro, perquè les administracions van decidir assumir la inversió en considerar-la una prova pilot.

Per Brussel·les, eren ajudes il·legals

Però Brussel·les creu que la tecnologia ja era prou coneguda i diu que l’empresa va estalviar-se la inversió que li tocava per evitar la contaminació. Per tant, la Comissió Europea afirma que es tracta d’una ajuda d’estat il·legal i demana al govern espanyol que reclami a l’empresa una part dels diners. L’argumentació de la Comissió Europea es pot llegir en aquest document, a partir de la pàgina 19.

Iberpotash se’n renta les mans

Des de la companyia, asseguren que ells no poden tornar uns diners que no van rebre i diuen que la decisió de cobrir Vilafruns va ser exclusivament de l’administració.

En total, Brussel·les calcula que Iberpotash ha de tornar 5,8 milions d’euros, xifra que inclou també el cost d’uns avals sobre el seu negoci i que eren insuficients. L’empresa diu que ja s’ha posat al dia i presentarà recurs. La Generalitat està a l’espera de rebre la documentació oficial per pronunciar-se.

El Govern regularitza el runam del Cogulló d’Iberpotash

El ‘Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya’ ha publicat la declaració d’impacte ambiental del projecte de creixement d’aquesta muntanya de sal des de l’any 1988

El Govern ha regularitzat el runam del Cogulló, la muntanya de sal d’Iberpotash a Sallent. ElDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat la declaració d’impacte ambiental del projecte de creixement d’aquesta muntanya de sal des de l’any 1988. La data no és un error, ja que la declaració d’impacte ambiental havia sigut anul·lada pels tribunals el 2013 per un recurs dels veïns del barri de la Rampinya, una decisió que va ser ratificada en sentència ferma pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2015.

L’empresa Iberpotash tenia l’autorització de la conselleria de Medi Ambient des del 2008 per a l’explotació minera a tota l’àrea de Sallent, però els tribunals la van anul·lar per la falta de declaració d’impacte ambiental al Cogulló des del 1988. Ara s’ha solucionat aquest defecte amb la declaració publicada al Diari Oficial, en sentit favorable a “l’autorització del projecte de creixement del dipòsit salí del Cogulló a partir del 1988”, tot i que el text indica que cal incorporar mesures correctores i limitacions.

La declaració d’impacte ambiental arriba tot i un últim atestat dels Mossos d’Esquadra, amb data del 19 de juny d’enguany i lliurat al jutjat número 5 de Manresa, en el qual es destaca que l’empresa ha fet esforços per millorar i corregir la situació però “encara es manté la incidència ambiental que les instal·lacions de l’empresa de producció de potasses té sobre els recursos naturals i el medi ambient de l’entorn de Sallent i Santpedor”.

Pròrroga judicial

Els abocaments de residu salí al Cogulló havien d’acabar el 30 de juny, però Iberpotash va aconseguir in extremis que el Tribunal Superior li donés un any de pròrroga, que poden arribar a ser dos, per poder acabar la rampa de la mina de Súria i tancar la de Sallent.

XAVIER GRAU Barcelona Diari ARA

L’ACTIVISME MEDIAMBIENTAL ES COORDINA PER EXIGIR QUE IBERPOTASH COMPLEIXI LA LLEI

Des de Prou Sal volem  recolzar  la judicatura per tal que es mantingui ferma en la data límit del 30 de juny per aturar l’abocament al runam del Cogulló de Sallent, complint així el retard acordat de la sentència de ja fa tres anys. També els animem a que vigilin el compliment de totes les altres sentències sobre l’establiment de fiança i la redacció el pla de restauració i, en definitiva , a que apliquin la màxima de “qui contamina, que pagui!”.
També volem fer evident al conjunt de la població que el problema de la salinització del Llobregat no és només un problema del Bages i que la llarga història dels residus de les mines de potassa, salinitzant el Llobregat i creant un deute al país i a tota l’àrea metropolitana de Barcelona -una història agreujada els darrers vint anys degut a que la multinacional israeliana ICL-Iberpotash, ha augmentat exponencialment la quantitat de residus abocats i juga amb el xantatge dels llocs de treball dels minaires- és a punt de començar el seu final

Imatge inserida 1

Des de molts llocs de Catalunya, el passat dia 17 vam projectar  les mateixes imatges i vam  repartir les mateixes octavetes, AMB EL LEMA
#30JUNYProuSal!
Ens vam fer veure i sentir a Barcelona, El Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Martorell, Abrera, Cornellà, Manresa, Badalona, Artés  , Navàs, Artés, Santpedor, Terrassa, Sallent, Balsareny,  Girona, Sant Joan Despí,  a la piraguada per l’Ebre, Manlleu, Massanés, Mollet… i més poblacions que s’hi van sumar.

Aqui teniu algunes de les imatges

Imatge inserida 2

Imatge inserida 5

 

Imatge inserida 3

 

ProuSal als nostres rius, ahir

Ens pensàvem que finalment el Govern vetllaria per l’interès general i faria complir  la sentència  judicial que mana a ICL- Iberpotash  parar d’abocar al Cogulló el proper 30 de juny. Ahir volíem mostrar arreu que molt@s  no estem d’acord amb la resolució del Parlament  sobre la mineria , i l’acció  va ser un èxit:
En molts pobles i ciutats de Catalunya  van aparèixer les mateixes imatges amb el logo de ProuSal i es va repartir la mateixa octaveta. Podeu veure’n una mostra entrant a twitter i posant el hastag #30JUNYProuSal!
 
Aquí us en posem només unes quantes  fotos:

Moció a l’Ajuntament de Badalona

MOCIÓ SOBRE LA SALINITZACIÓ AL LLOBREGAT PROVOCADA PER ICL- IBERPOTASH I LA RESPONSABILITAT VERS ELS DRETS HUMANS INTERNACIONALS DE LES EMPRESES QUE OPEREN AL NOSTRE TERRITORI

Prou Sal i  BDS  Bages. presenten al Ple de l’AJUNTAMENT DE BADALONA aquesta proposta de moció:
Preàmbul
Atès que Badalona, així com l’ àrea  metropolitana de Barcelona s’abasteixen per aigua de boca dels dos rius: el Ter i el  Llobregat, conformats ara en el sistema Ter-Llobregat i que el riu  Llobregat  pateix, des de l’obertura de les mines de sal al Bages, greus episodis  de contaminació salina documentats en el llibre  “Rius de sal” editat pel Centre d’Estudis del Baix Llobregat .http://www.cecbll.cat/cecbll2016/index.php/2016/03/16/rius-de-sal/) 
i, per tant, la qualitat  i el cost de l’aigua de boca de Badalona  estan directament afectats  per les conseqüències de la mineria de la potassa del Bages

Atès que diverses  entitats i persones han cursat o estan cursant denúncies contra els  causants d’aquesta salinització.
Especialment remarquem aquí  les  sentències  que ja són fermes:
Una condemna penal, per delicte ecològic, ratificada per l’Audiència Provincial
Quatre contenciosos:
Contra el programa i la fiança de restauració de  Sallent.
Contra el POUM 2010 de Sallent-
Contra l’autorització ambiental de l’explotació minera de Sallent – Balsareny.
Contra l’Ajuntament de  Sallent per tolerar l’abocament. 

i també, dos expedients oberts per la UE a l’estat espanyol:
A la DG  de Medi Ambient (2014-4004, España) per vulneració del principi de qui contamina no paga
A la DG de la Competència (SA.35818-Iberpotash) per ajudes il·legals 

Així mateix,  el novembre del 2015 es va celebrar a Manresa un judici popular impulsat  per BDS Bages i la plataforma ProuSal, http://www.ccma.cat/324/grups-ecologistes-impulsen-un-judici-popular-contra-iberpotash/noticia/2695696/  

Que per totes aquestes sentències, els expedients oberts i  el judici popular, ha quedat demostrat a bastament   que ICL-Iberpotash:
·      
Salinitza el riu Llobregat i els seus aqüífers, encarint, degradant i  malmetent l’aigua, que és d’ús comú a la ciutat de Badalona així com bona part dels municipis de l’àrea Metropolitana de Barcelona .    
Crea un deute al país,  ja que contamina i no paga. Deute que quedarà els  propers anys encara que l’explotació s’aturi.      
És còmplice de l’ocupació militar de Palestina, subvencionant directament unitats de l’exèrcit israelià i sent l’Estat israelià accionista directe de l’empresa
 
Atès que el 13 de novembre de 2015 La Generalitat i ICL Iberia  van signar  un conveni
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/289083/ca/generalitat-icl-iberia-signen-conveni-garantir-futur-mineria-bages-posar-fi-passius-historics-ambientals.do)  i, a conseqüència  d’aquest,  el Departament de Territori i Sostenibilitat de  la Generalitat està  elaborant un “PDU de la mineria al Bages” http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Pla-director-urbanistic-de-lactivitat-minera-al-Bages-00001, encara que el primer  PDU elaborat per la Generalitat  l’any 2006 (DOGC 4776) mai ha arribat a complir-se.
 
Atès que els gestors de mines semblants en altres països més exigents en matèria  mediambiental i fins i tot  la pròpia empresa en altres països assumeixen els costos de restauració del medi natural, i això fa evident que la gestió actual dels residus salins per part de l’empresa  ICL- Iberpotash a Catalunya  hauria de ser molt més eficient i eficaç.
 

Per aquestes  raons  presentem  a l’AJUNTAMENT DE BADALONA aquesta moció per tal de:

1.Manifestar la preocupació d’aquest Ajuntament per la problemàtica de la salinització de les aigües del Llobregat i dels seus aqüífers derivada del sistema d’explotació i gestió de les mines de Súria i dels runams salins de Súria i Sallent, que posen en perill la salut pública, encareix el cost de l’aigua pels processos de dessalinització que cal aplicar i causa un perjudici al medi ambient tal com reflecteixen les resolucions judicials dictades fins aquesta data.

2.Demanar a la Generalitat de Catalunya:
Exigeixi a l’empresa Iberpotash la presentació d’un pla de restauració real i adequat a les dimensions dels residus salins acumulats sobre el territori, tal com demana la sentència en ferm del TSJC.
Exigeixi que el pla de restauració inclogui la instal·lació d’una xarxa d’indicadors dels nivells de salinitat en pous, aqüífers i en el propi riu a efectes de poder fer un seguiment real i públic dels índex de salinitat i així poder avaluar l’efectivitat dels plans de restauració.
Que a partir de la data juny de 2017 exigeixi a l’empresa Iberpotash que qualsevol nou abocament de runam ha de ser en un lloc tancat, aïllat i que compleixi totes les normatives de seguretat necessàries per aquests tipus de residus, i amb l’objectiu de residu zero per l’any 2020. L’incompliment del qual comporti, si fos el cas, la paralització temporal o definitiva de l’activitat extractiva.
 Informi a l’Ajuntament de Badalona del procés d’elaboració del Pla Director Urbanístic de l’activitat minera al Bages a fi de que, si s’escau, per si mateix o per mitjà d’altres instàncies, pugui vetllar per un pla efectiu d’eradicació de qualsevol procés de salinització de les aigües del riu Llobregat en el futur.
3.Instar a l’Empresa Metropolitana de Gestió del cicle integral de l’Aigua, S.A. a informar a aquest Ajuntament de quins han estat en els darrers cinc anys els índexs de salinitat, abans de la depuració, de les aigües que es subministren a la població de Badalona, i en general a la regió metropolitana.
4.L’Ajuntament de Badalona es compromet en accions de sensibilització i difusió per tal que aquesta moció s’estengui als ajuntaments de la conca del Llobregat més avall dels runams salins.
5.L’Ajuntament de Badalona es compromet a rebre les organitzacions de solidaritat amb Palestina que tenen presència a la zona, i en especial el grup que promou la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions a l’Estat d’Israel, per poder avaluar quines accions pot emprendre per reforçar la lluita en defensa dels Drets Humans de la població palestina especialment en relació a empreses com ICL-Iberpotash.
6.Que a partir d’ara, en totes les contractacions i relacions amb el sector privat de l’Ajuntament de Badalona es tingui en compte i es pugui exigir que l’empresa contractada no estigui involucrada en cap cas de violacions dels Drets Humans.

Moció presentada a l’Ajuntament de Badalona, encara no tenim dades exactes però sabem que ha estat aprovada

Miners d’Iberpotash reclamen a la Generalitat que s’impliqui per garantir la protecció dels seus llocs de treball i del medi ambient

Sindicalistes i treballadors d’Iberpotash a les mines de Sallent i Súria, s’han concentrat avui a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, convocats pel sindicat CGT, per demanar al Govern de la Generalitat que s’impliqui per posar solució a la incertesa que genera l’activitat de la companyia, sobre la qual pesa una sentència judicial que li impedeix seguir abocant runam salins a Sallent a partir d’aquest Juliol.

L’empresa minera està experimentant retards per aplicar el pla ‘Phoneix’ que ha de servir per deixar d’abocar runam salí a Sallent i traslladar l’activiat a Súria, tal i com va dictaminar el jutge en una sentència al 2015. Una situació que genera incertesa a les famílies dels més de 4.000 treballadors que té Iberpotash al Bages. Així ho afirma el Secretari General de la CGT a Catalunya, Ermengol Gassiet, que ja avisa que hi haurà mobilitzacions si la Generalitat no els pren en consideració:

Molts d’aquests treballadors temen perdre el seu lloc de feina quan es facin efectives les sentències judicials contra Iberpotash, amb les quals es vol protegir el medi ambient, tal i com la pròpia empresa ja els ha avisat que podria passar. Per això han reclamat avui una pròrroga a la data estipulada per deixar d’abocar sal a Sallent, que actualment és el 30 de juny.

En aquest sentit, la diputada de la CUP, Anna Gabriel, que també ha volgut ser present a la concentració, ha reclamat al Govern que faci una proposta que protegeixi treballadors i medi ambient per igual; tot i que ha refusat sumar-se a la proposta de pròrroga dels treballadors. Segons Gabriel, és el Govern qui ha de fer propostes per solucionar el problema.

Defensem els miners i el territori

Fem públic i aplaudim el Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
 

Des de fa dècades l’empresa minera Iberpotash (actualment propietat de la multinacional israelí ICL) explota les mines de potassa de Sallent i Súria. I també des de fa dècades ha anat desfent-se del runam a la coneguda muntanya del Cogulló de Sallent, causant perjudicis pels aqüífers i el propi riu Llobregat. Durant aquest temps, els abocaments han comptat amb el silenci còmplice de governs de diferent color que no han pressionat com calia a la multinacional per a que complís amb la responsabilitat i cura del territori on estava instal·lada. Així doncs, el resultat és que s’embutxaquen desenes de milions d’euros anuals i ens deixen els residus.

La lluita del poble de Sallent va permetre guanyar una batalla judicial per a que deixessin de fer-se els abocaments al Cogulló, establint-se l’1 de Juliol de 2017 com a fi d’aquesta pràctica. Mentre no arribava aquesta data, Iberpotash hauria d’haver acondicionat la mina de Súria, que compta amb una planta de tractament de residus, per a absorbir la producció i plantilla de la mina de Sallent. Era l’anomenat Pla Phoenix, que porta anys d’endarreriments. A data d’avui, aquest canvi no s’ha realitzat, el que significa que 1000 llocs de treball directes i fins a 4000 comptant els indirectes estan penjant d’un fil, una amenaça de primer nivell per a les famílies de miners i mineres directament afectades i el conjunt del Bages i comarques properes.

Estem a 3 mesos d’aquesta data i l’empresa no aporta cap solució. Estem a 3 mesos d’aquesta data i el govern no aporta cap solució. Estem a 3 mesos d’aquesta data i se’ns acaba la paciència.

Aquells que feien ulls grossos amb la multinacional, ara estan xiulant, dissimulant, com si no passés res, abandonant als i les treballadores a la seva sort, doncs si no hi ha feina hi ha EROs, ERTEs i acomiadaments generalitzats. No és gens descartable que l’empresa, a més, aprofiti l’ocasió per a fer xantatge sobre les condicions de la plantilla directa i de subcontractes. Això, per una comarca ja prou castigada per diverses crisis industrials, tèxtils i mineres, és un cop demolidor.

Els miners i mineres de Súria i Sallent volen treballar i exigeixen que aquesta feina sigui respectuosa amb el territori. És un insult a la intel·ligència que l’empresa multinacional i el govern pretenguin fer-nos creure que a tres mesos vista no tenen previst l’escenari que hi haurà, fet que ens fa suposar que no ho comuniquen perquè serà negatiu pels miners.

Creiem que davant la passivitat existent, és l’hora d’iniciar la defensa activa dels llocs de treball i el territori. En una lluita que no és només dels i les treballadores de la mina, sinó també de les seves famílies. També de les comarques del Bages i Berguedà. També de tota la classe treballadora.

Fem una crida a estar atentes i preparar la solidaritat de classe que calgui. Si no hi ha solució, els miners i mineres pujaran des del kilòmetre de fondària on estan treballant, sortiran al carrer i faran sentir de forma nítida la seva veu en defensa dels seus drets, llocs de treball i el respecte al territori, front el desig de beneficis de la multinacional. La CGT de Catalunya estarà, com sempre, al seu costat, preparada.

23 de març de 2017

Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12390#.WNZrSfk1-yK

L’Ajuntament de Santpedor reclama a Iberpotash 6 MEUR per la salinització de les aigües del poble

El consistori ha presentat al Jutjat Penal 1 de Manresa una valoració dels danys i perjudicis causats per l’activitat minera

ACN Santpedor.-L’Ajuntament de Santpedor ha presentat al Jutjat Penal 1 de Manresa una relació detallada dels danys i perjudicis econòmics causats als espais i béns públics del municipi per la contaminació subterrània de les aigües arran de l’activitat minera d’Iberpotash. En concret, el consistori reclama més de 6 milions d’euros per l’afectació a la Font de les Escales i la Mina Santpedor i per la incidència de la salinitat al Riu d’Or. Segons informa l’Ajuntament en un comunicat, aquesta documentació s’acaba de presentar al Jutjat Penal 1 de Manresa i respon al requeriment que aquest òrgan ha fet al consistori després de condemnar l’empresa minera a indemnitzar els municipis i particulars afectats per la salinització d’aigües arran de les filtracions al runam salí del Cogulló, a Sallent.

Segons la documentació presentada al jutjat, el Grup Solucions –l’empresa contractada per valorar els danys i perjudicis causats- valora en 1,33 milions d’euros l’afectació a la Font de les Escales amb efectes de desembre, tot i puntualitzant que mentre continuï la salinització caldrà afegir anualment un import de 36.000 euros de perjudicis. A aquesta xifra cal sumar-hi la valoració econòmica dels Serveis Tècnics municipals sobre la incidència de la salinitat al Riu d’Or i que passa dels 4,87 milions d’euros. Segons informa el consistori, també en aquet cas, i mentre no es realitzi la captació i canalització de la surgència salina al Riu d’Or, caldrà sumar-hi anualment un import de prop de 61.000 euros de perjudicis. Juntament a aquests dos àmbits públics, Santpedor també té dues afectacions de propietat privada que han hagut de fer el mateix tràmit de presentar la valoració econòmica de perjudicis. Es tracta del Mas Lladó i la font de Llussà.

(http://www.vilaweb.cat/noticies/lajuntament-de-santpedor-reclama-a-iberpotash-6-meur-per-la-salinitzacio-de-les-aigues-del-poble/)

CORNELLÀ APROVA UNA MOCIÓ SOBRE LA SALINITAT

AQUESTA MOCIÓ, aprovada al Ple de l’Ajuntament de Cornellà del  25/11/2016

  • exigeix un pla de restauració real dels RUNAMS DEL BAGES.
  • exigeix  una xarxa d’indicadors del nivells de salinitat en pous, aquífers i en el propi riu.
  • ….

MOCIÓ SOBRE LA PROBLEMÀTICA DE SALINITAT DE LES AIGÜES DEL LLOBREGAT I DELS SEUS AQÜÍFERS.

Des de la consolidació de la mineria de la potassa al Bages (1925), els perjudicis per als usuaris de les aigües situats riu avall van ser immediats. Els afectats ho han estat denunciant durant dècades a les administracions responsables en cada cas i reiteradament fins l’actualitat, sobretot a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), on un 40% de l’abastament d’aigua potable prové de la conca del riu Llobregat (uns 2.2 M/h).
Des de l’any 1909 el recurs hídric es localitza sobretot a l’aqüífer de la vall baixa del Llobregat on hi han els pous d’extracció d’aigua, cabals que van ser reforçats amb la construcció en el terme de Sant Joan Despí d’una Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) l’any 1955, ampliada el 1963, que capta aigües superficials, les tracta i amb elles abasteix la RMB.
El primer col·lector de salmorres (1968), que transporta els residus salins des de Cardona i Balsareny fins al mar, en el seu moment va treure pressió al greu problema que pateixen les aigües del riu Llobregat. Però des de fa uns anys (1995), el col·lector es troba al límit de capacitat (des dels seus inicis el col·lector s’ha trencat unes 550 vegades), salinitzant l’aqüífer i perjudicant les activitats agrícoles, així com la mateixa fauna i flora del riu. Per a resoldre el problema de la salinitat, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va ampliar el col·lector de salmorres en una primera fase des d’Abrera fins al mar, i resta encara pendent la segona fase d’ampliació del col·lector d’Abrera a Castellgalí.
Malgrat tot, el problema de la salinitat de les aigües del Llobregat va en augment i amenaça la salubritat de les aigües de boca de les poblacions de la RMB. Per un costat s’estan ampliant les extraccions de minerals salins a Súria amb el nou projecte Phoenix i amb el projecte de producció de sal Vacuum (sal molt pura).
Aquesta ampliació de l’activitat agreuja el problema ja existent dels més de 80 milions de tones de residus sòlids, majoritàriament de sal sòdica, que al llarg dels anys (1958-2016) s’han acumulat a cel obert. Des de l’any 1998 l’actual concessionària, l’empresa Iberpotash del grup Dead Sea Works, ara anomenada ISRAEL CHEMICALS LIMITED (ICL) Iberia Súria & Sallent, segueix dipositant de moment unes 5.000 Tm/dia en els gegantins runams situats a Súria (Fusteret) i Sallent (Cogulló). Hi ha el projecte de tancar l’explotació a Sallent i traslladar-la a Súria amb el personal i transport dels residus de Sallent a l’abocador de Súria, i així es preveu fer desaparèixer el runam de Sallent en uns 50 anys amb una segona planta de sal Vacuum a Sallent.
Les respostes d’actuació en origen no han estat suficients per assolir els resultats necessaris, tant per recuperar una bona qualitat de les aigües del Llobregat com per actuar sobre aquests residus sòlids acumulats; els programes de restauració dels runams previstos en el PDU aprovat per la Generalitat l’any 2006, que afecten unes 100 Ha, s’han incomplert. Per aquest motiu el 13 de novembre de 2015 la Generalitat i ICL Iberia van signar un nou conveni per a l’elaboració d’un nou PDU.
La manca de solució en origen a la salinitat de les aigües, els perjudicis que representa tant per al subministrament d’aigua potable com per l’impacte sobre el medi ambient aigües avall de Súria i Salent, fan que la societat civil, tant entitats com particulars, davant la inoperància o insuficiència de l’actuació administrativa, han denunciat judicialment l’impacte generat per l’abocament i dipòsit dels residus salins. Fins ara s’han aconseguit quatre sentències fermes en l’àmbit contenciós i una en l’àmbit penal:
– Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), d’11 d’octubre de 2011, contra el programa i la fiança de restauració dels abocaments a Sallent, que
obliga a fer un nou programa de restauració d’aplicació immediata i que la fiança de restauració sigui proporcionada al cost real de restauració de l’entorn modificat per les muntanyes de runams salins. Aquesta resolució judicial fou confirmada per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 4 de gener de 2013.
– Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 16 de juliol de 2013 en el contenciós contra el POUM 2010 de Sallent, impulsat per l’Associació de Veïns de la Rampinya/Montsalat, per la qual s’anul·la la clau 19 del POUM de l’àrea d’abocament de residus miners.
– Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 15 d’octubre de 2013 en el contenciós contra l’autorització ambiental de l’explotació minera de Sallent-Balsareny, impulsat per l’Associació de Veïns de la Rampinya/Montsalat, per la qual s’anul·la l’autorització ambiental per incompliment urbanístic i per ignorar l’impacte ambiental, i prescriu un nou programa de restauració d’aplicació immediata, amb una fiança de restauració proporcional al cost real. Aquesta sentència fou declarada ferma per la sentència de setembre de 2015 del Tribunal Suprem.
– Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 18 de febrer de 2014 en el contenciós contra l’Ajuntament de Sallent per tolerar abocaments salins, impulsat per l’Associació de Veïns de La Rampinya/Montsalat, per la qual s’anul·la la resolució de l’Ajuntament de Sallent de 18 de juliol de 2008 que es negava a obrir un expedient de protecció de la legalitat urbanística a l’àrea del runam del Cogulló. La resolució judicial obliga a l’aturada dels abocaments i la necessitat de restablir la realitat física alterada.
– En l’àmbit penal, l’any 1997 es van iniciar diligències a instàncies de la fiscalia que finalment conduïren a la sentència del Jutjat Penal de Manresa de 19 de desembre de 2014 per la qual es condemnà Iberpotash i 3 exdirectius pel delicte de salinització d’aigües de Sallent, Santpedor, Callús i Súria. La resolució judicial imposa penes de 2 anys de presó i multa per a cadascun dels 3 acusats i obliga solidàriament a indemnitzar propietaris, a pagar les costes del procediment, a controlar completament els lixiviats contaminats dels runams salins de Sallent i Súria i a assumir el cost de la recuperació ecològica dels punts de salinització fins a retornar als valors de salinitat anteriors a l’existència dels runams. Aquesta sentència fou ratificada en part per una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona de març de 2016 que condemnà Iberpotash i tres dels seus directius per delicte ecològic per haver salinitzat les aigües, rebaixant la condemna a cinc mesos de presó atenyent a dilacions indegudes del procés i a un aclariment posterior en el càlcul de la pena.
– També en l’àmbit penal, el mes de maig de 2014, a instàncies de la Secció de Medi Ambient de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, es van obrir noves diligències d’investigació.
A aquestes actuacions judicials cal afegir els dos expedients oberts per la Unió Europea a l’Estat espanyol:
– A la DG de Medi Ambient (2014-4044, España) per vulneració del principi de qui contamina, paga.
– A la DG de la Competència (SA.35818-Iberpotash) per ajuts il·legals.
Amb aquests antecedents existeixen prou evidències de la salinització de les aigües del riu Llobregat causada segons reiterades disposicions judicials pels sistemes d’explotació de les mines de potassa, pel dipòsit dels runams salins i per la manca de restauració del medi ambient. Aquestes actuacions posen en perill els aqüífers i les aigües del Llobregat que abasteixen bona part dels municipis del Baix Llobregat i de Barcelona, a la vegada que dificulten i encareixen els sistemes de potabilització de l’aigua de boca.
Una de les competències pròpies de qualsevol municipi és la del subministrament d’aigua, així com la de tenir cura de la salubritat pública, tant si es fa per la via d’una gestió directa o municipal, com la indirecta per la via de concessió del servei, com és el cas de la SGAB. Cornellà s’abasteix de les aigües subterrànies que guarda la zona deltaica, amb pous oberts en bona part en el nostre terme municipal, i de les aigües superficials del riu que són tractades a l’EDAP de Sant Joan Despí. És per aquest motiu que, tant per tractar-se d’una competència municipal, com pel fet que les aigües que abasteixen Cornellà deriven del sistema del riu Llobregat, l’Ajuntament de Cornellà ha de vetllar per la qualitat i salubritat de l’aigua que abasteix la població.
Amb aquests antecedents i en mèrit de l’interès general i públic de les actuacions exposades, traslladem al Ple els següents:
ACORDS
Primer.- Manifestar la preocupació d’aquest Ajuntament per la problemàtica de la salinització de les aigües del Llobregat i dels seu aqüífers derivada del sistema d’explotació i gestió de les mines de Súria i dels runams salins de Súria i Sallent, que posen en perill la salut pública, encareix el cost de l’aigua pels processos de dessalinització que cal aplicar i causa un perjudici al medi ambient, tal com reflecteixen les resolucions judicials hagudes fins a aquesta data.
Segon.- Demanar a la Generalitat de Catalunya que:
– exigeixi a l’empresa Iberpotash la presentació d’un pla de restauració real i adequat a les dimensions dels residus de sal acumulats sobre el territori.
– exigeixi que el pla de restauració inclogui la instal·lació d’una xarxa d’indicadors dels nivells de salinitat en pous, aqüífers i en el mateix riu a efectes de poder un seguiment real i públic dels índexs de salinitat, a fi de poder avaluar l’efectivitat dels plans de restauració.
84
– exigeixi a l’empresa Iberpotash que qualsevol abocament de runam en el futur es faci en les condicions adequades a fi de complir amb totes les normatives de seguretat necessàries per a aquest tipus de residus, l’incompliment de les quals pugui comportar, si fos el cas, la paralització temporal o definitiva de l’activitat extractiva.
– informi a l’Ajuntament del procés d’elaboració del Pla Director Urbanístic de l’activitat minera al Bages a fi que, si escau, per si mateix o per mitjà d’altres instàncies, pugui vetllar per un pla efectiu d’eradicació de qualsevol procés de salinització de les aigües del riu Llobregat en el futur.
– exigir la realització d’un anàlisi químic d’aquestes aigües abans de Súria i exigir la mateixa qualitat química (referent a la concentració de sals minerals dissoltes) una qualitat d’aigua igual a la de les aigües que transcorreixen pel riu Llobregat abans ò per sobre de Súria i de les mines de potassa.
– demanar a la Generalitat de Catalunya que l’ACA torni a injectar aigua depurada als aqüífers del Delta del Llobregat per frenar la intrusió marina i la conseqüent salinització de l’aigua, als mateixos nivells que feien abans de l’aturada d’aquestes injeccions al juny del 2011 per qüestions econòmiques.
Tercer.- Instar a l’AMB, responsable de gestió del servei que presta l’empresa publicoprivada Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, SA, a informar a aquest Ajuntament de quins han estat en els darrers cinc anys els índexs de salinitat, abans i després de la depuració, de les aigües que es subministren a la població de Cornellà i, en general, a la regió metropolitana.
Quart.- Comunicar aquesta resolució a la Generalitat de Catalunya, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a la DG de Medi Ambient i a la DG de la Competència de la Unió Europea.

VOTACIÓ DE LA MOCIÓ RESULTANT
Sotmesa a votació la moció, és aprovada per unanimitat dels assistents.

Cornellà de Llobregat, vint-i-cinc de novembre de 2016.