Avui hem presentat a la Generalitat aquesta al·legació al programa de restauració del runam del Cogulló, que és en exposició pública.
La Plataforma ProuSal exposa,
L’actualització al 2015 del programa de restauració Sallent/Balsareny, l’expedient de referència, ocupa un volum extensíssim repartit en 232 documents.
Amb tot, ens hem posat a mirar-lo, amb els pocs mitjans amb què comptem. Descartem els 230 documents que segons el nostre criteri només tangencialment s’acosten a l’objectiu de la restauració i ens centrem en el primer d’ells, la memòria que porta per títol 002_pr_20151229 i per subtítol “Pla de restauració de les instal·lacions d’Iberpotash SA a Sallent/Balsareny segons RD 975/2009”.
Qüestions generals
La nostra experiència és decebedora: quan hem estudiat les documentacions d’altres plans elaborats per ICL, ens hem trobat amb molt farciment, poc contingut que tingui relació amb el què es demana i mentides flagrants. Tampoc és segur que la Generalitat actuï com a organisme independent sinó més aviat tenim la suposició de que va de la mà amb els plans de Iberpotash-ICL. En són mostra les ridícules fiances que s’ha vist obligada a augmentar degut a denúncies que ara no és el cas detallar. És per això que des de fa molt temps, demanem que sigui una institució independent i de reconegut prestigi qui elabori o com a mínim supervisi el Pla de restauració del runam del Cogulló, pla exigit per la sentència del TSJC d’abril 2015 i que hi hagi mesures de la salinitat en rius i aqüífers abans i després de la restauració que demostrin de manera fefaent l’èxit de les mesures efectuades, segons uns objectius prèviament fixats.
Donat el llarg període que preveu ( mínim de 50 anys si es compleixen les condicions) els canvis de govern i de règim previsibles i els molts elements sobrevinguts que pot representar desfer-se d’aquest monumental disbarat que mai hagués hagut d’estar aquí, considerem que caldria preveure una entitat pública ( formada per ajuntaments de la conca, entitats veïnals, experts independents) que supervisi l’execució i èxit del projecte i gestioni la fiança , que caldrà augmentar. D’acord amb l’orientació de la Decisió de la Comissió Europea, la garantia per la restauració del runam de Sallent/Balsareny hauria de ser de l’ordre de 56,24 M€, calculats segons Montsalat.
Temes concrets
La documentació d’aquest avantprojecte explica dues vies per desfer-se dels residus salins: l’ús com a recurs per a l’obtenció de sal amb valor de mercat (sigui per sal de desgel o més purificada, per a la indústria electroquímica) i la dissolució i abocament al mar en forma de salmorra.
El ritme de retirada de residus dels runams s’ha previst en 1 MT/any, o sigui per uns 50 anys d’activitat. Per això cal també una concessió d’aigua de 3,43 hm3/any i un nou col·lector de salmorres fins al mar amb capacitat de 120 L/segon només per Sallent. L’avantprojecte només tangencialment aborda les dues qüestions clau:
El mercat de la sal
L’opció d’obtenir sal d’una puresa superior al 97%, i per tant amb valor comercial, a partir dels residus salins acumulats als runam de la Botjosa i del Cogulló, a Sallent topa amb les limitacions del mercat i entra en competència amb els residus salins acumulats també a Cardona i a Súria, i amb els que la mateixa empresa Iberpotash seguirà generant en l’explotació minera de potassa a Súria. Amb les oscil·lacions pròpies del mercat, Iberpotash ha comercialitzat durant els darrers anys una mitjana de 300.000 tones/any de sal industrial procedent de Sallent. Ara es pretén un salt comercial a les 1.000.000 tones /any, és a dir, un increment de 700.000 tones/any. No hem sabut trobar cap prospecció de mercat que permeti pensar que això és una hipòtesi viable. Més aviat coneixem l’aturada de la demanda per part d’Ercros i l’aturada conseqüent de l’extracció dels residus salins del runam Vell de Cardona, el novembre de 2017
L’aigua i el col·lector
La documentació dóna per fet que l’administració pública posarà al servei d’Iberpotash a Sallent, durant 50 anys seguits, un volum de 3,43 hm3/any d’aigua dolça i un nou i gran col·lector per conduir amb garanties fins al mar aquesta aigua transformada en perillosa salmorra; tot amb l’objectiu de desfer-se dels residus salins. El projecte ho diu ben clar “Aquesta alternativa queda condicionada a la previsible construcció d’un nou col·lector de salmorres sempre i quan s’asseguri la disponibilitat d’aigua”
No considerem de rebut que no hi hagi com a mínim un pla coordinat amb l’ACA sobre aquest col·lector . Tindrà el col·lector desdoblat capacitat suficient? Hi tindrà Iberpotash tot l’accés que pretén a Sallent? També preveurà la restauració dels altres runams? Quin temps de vida útil s’espera per a aquest nou col·lector? Pot continuar funcionant el vell col·lector, responsable de moltes fuites de salmorra? Si fos així, durant quants anys?…
Sol·licitem, doncs:
- Que no s’aprovi aquest projecte sense una supervisió independent i pública, una definició d’objectius pel que fa a la contaminació i mesures de salinitat abans i desprès.
- Que el projecte prevegi una entitat de conca que en supervisi l’execució i augmenti la fiança.
- Que compti amb una prospecció del mercat de la sal
- Que hi hagi un compromís valorat de l’ACA pel que fa al col·lector (cabal, preu i durada) i pel que fa a l’aigua necessària per dissoldre els runams.
Plataforma ProuSal
Sallent, 6 de març de 2018