L’activisme mediambiental català exigeix el compliment de la llei a Iberpotash i valentia al govern, ara que volem ser un país nou
El problema de la salinització al Llobregat no és només del Bages: és un problema de conca i de país. De conca, per la salinització i pèrdua del riu i de país, pel deute que genera.
- ICL, des del 98, ha fet augmentar exponencialment els runams. Vegeu la Web de l’ICC
- ICL ha obtingut uns beneficis de 450 M€ els darrers 9 anys. Despeses: 300M€ ACA, 100 Barri Estació, 3 M€/any dessalar a Abrera.. i quants anys?
El dia 30 ICL ha de complir la normativa urbanística i deixar d’abocar al Cogulló. Sembla que el negoci que plantejava a Súria no ha sortit tal com volia : en tot cas és ella qui ha d’assumir les conseqüències, no tots plegats.
- Una acció coordinada a molts pobles ho va fer evident el passat dia 17. Vegeu l’històric del hashtag #30JUNYProuSal!
- Els municipis de Cornellà, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Esteve Sesrovires i Badalona han aprovat resolucions als seus ajuntaments contràries a la gestió actual d’aquesta empresa minera i el control que en fa el govern. La poderosíssima Àrea Metropolitana de Barcelona i Terrassa previsiblement n’aprovaran unes de semblants aviat.
- Si cal, ja ho havíem dit, que marxi ICL i que l’administració prengui les regnes de l’explotació. Amb la fiança que hauria d’haver dipositat ICL ja hi hauria una la base econòmica per desenrunar. Cal no tenir por i ser valents com a país.
ICL incompleix les normatives de gestió de residus, la de mines, la d’aigües i la d’impacte ambiental, ja caldria haver establert “una fiança suficient” pel Cogulló i haver elaborat un Pla de Restauració
- 4 contenciosos i una sentència penal. Dos expedients oberts per la UE. El detall a prousal.org, banda esquerra
- Cal aturar l’abocament, produir amb residu 0 i restaurar els runams. Tot això, amb un pla comprovable, elaborat per instàncies solvents i no fabricat pels ‘amiguets’ del Govern o d’una universitat mig comprada.
- L’eix vertebrador de la Directiva Marc de l’Aigua és “Qui contamina, que pagui” i aquí no es compleix.
L’eina que ha preparat el govern, el PDU de la mineria, no serveix
- El PDU parteix de la declaració de la mineria com objecte d’interès general: La mineria i no el medi ambient o les persones. Per tant prioritza l’activitat industrial.
- Aquest PDU no proposa validació exterior, ni té en compte la conca com a unitat. Ens cal un model clar sobre la compatibilitat de la mineria i el medi ambient. Cal una restauració real i comprovable, i una fiança real que correspongui a la magnitud de TOTS els runams
El canvi climàtic agreuja els problemes de l’aigua i l’energia. Precisament els canvis en el règim hidrològic determinen canvis en els impactes vinculats als runams, i aquests no s’han calculat ni tingut en compte; s’haurien de calcular i gestionar.
- Vulnerabilitat en termes d’abastament d’aigua de boca (qualitat i cost)
- Vulnerabilitat de la qualitat del sòl: salinització de les terres agrícoles amb un impacte econòmic important a la part baixa de la conca.
- Vulnerabilitat en termes d’ús del sòl: risc d’enfonsaments i estabilitat de les muntanyes de sal.
- Vulnerabilitat en termes socioeconòmics , basat en el desenvolupament d’ activitats econòmiques insostenibles a llarg termini, caldria un pla estratègic pe la comarca a la llum de l’adaptació al canvi climàtic.
ProuSal!, juny 2017