L’ajuntament de Sallent perd davant del Suprem

Com a vegades diem mig fent broma, els jutges van posar l’ Al Capone a la presó per un delicte menor, no per la seva ocupació principal.

Així, una denuncia urbanística sobre l’ús prohibit d’abocar residus no regulat per l’ajuntament de Sallent a la zona del Cogulló va merèixer , fa 9 anys, una sentència que manava aturar l’abocament i restaurar la zona.

ICL va recórrer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i va perdre. Ara acaba de recórrer al  Tribunal Suprem i ha perdut també; la sentència  és ferma.

Qué pasarà?

La regulació urbanística del Cogulló ha canviat  i ara seria legal abocar residus encara que la sentència continua dient que ha de parar i restituir.   A nosaltres ens sembla que trobaran una pirueta legal per saltar-se aquesta sentència

Aquest és l’article de David Bricollé l’14.11.2017 al Regió7:

El Suprem tomba el recurs de cassació sobre una de les sentències del Cogulló

L’empara l’havia sol·licitada Iberpotash per una de les resolucions urbanístiques que afecten el runam

 

El runam del Cogulló de Sallent ha estat objecte de diverses sentències

El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació que l’empresa Iberpotash va presentar contra una de les sentències de caràcter urbanístic que deixaven en fals el runam del Cogulló. Es tracta d’un dels processos que en el seu moment (fa 9 anys) va engegar l‘Associació de Veïns Sant Antoni del Barri de la Rampinya de Sallent contra el que considerava un ús no regulat del dipòsit de residus. El Suprem ha considerat que el recurs de cassació –presentat contra una sentència del 2016 del TSJC que resolia ja un recurs anterior interposat per la mateixa empresa– no té prou fonament.

L’origen d’aquest procediment que ara ha esgotat tota la via judicial cal situar-lo 9 anys enrere. Es tracta de la petició que l’entitat va fer el 2008 a l’Ajuntament de Sallent demanant que obrís un expedient de protecció en relació amb els abocaments al runam del Cogulló, adduint que no s’ajustaven a la legalitat urbanística.

El consistori, però, va acordar el 18 d’agost d’aquell any desestimar la petició de l’associació i les mesures que els reclamaven que emprenguessin. Va ser contra aquest acord de denegació per part de l’Ajuntament que els representants de la Rampinya van presentar un contenciós administratiu, davant del qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els va acabar donant la raó.

El que va resoldre el jutge en la primera sentència d’aquest procediment va ser anul·lar aquella denegació que va fer l’Ajuntament de Sallent, i el va condemnar, segons deia literalment el text de la resolució judicial, «a incoar expedient de protecció de la legalitat urbanística»; a «ordenar la suspensió immediata dels usos consistents en l’abocament i dipòsit de residu salí a la zona del Cogulló» i a requerir a Iberpotash «la legalització d’aquest ús, de manera que s’ajusti a l’àmbit determinat en el planejament urbanístic vigent al municipi».

La sentència encara anava més enllà i exigia al consistori sallentí que ordenés, «en resolució del restabliment de la realitat física alterada, el desmantellament del residu salí acumulat extramurs d’aquell àmbit».

El contenciós de l’Associació de Veïns Sant Antoni del Barri de la Rampinya era contra una decisió empresa per l’Ajuntament de Sallent, però també s’hi van sumar com a codemandades tant l’empresa Iberpotash com la Generalitat.