MOCIÓ DE PROU SAL I BDS, PRESENTADA PER ABRERA EN COMÚ, APROVADA EL 31/5/2018

El riu Llobregat, a més de ser un espai que cal preservar i recuperar, abasteix el 40% d’aigua potable per a la Regió Metropolitana de Barcelona. També part de la que consumim a Abrera.

Abrera En Comú vam portar al ple una moció, promoguda per Prou Sal i la campanya de Boicots, Sancions i Desinversions (BDS) en contra de l’Estat d’Israel, per denunciar la responsabilitat de la mineria de la potassa al Bages en el greu problema de salinització de les aigües del riu Llobregat.

Amb la moció també reclamem que l’Ajuntament d’Abrera sigui inclòs com a part implicada en l’elaboració de qualsevol normativa o resolució que afecti la salinitat del riu.

L’empresa ICL (antiga Iberpotash), a través de l’extracció de potassa i l‘acumulació de residus salins està perjudicant l’aigua del riu i a les persones. Això suposa una greu hipoteca ambiental, però també econòmica, ja que les plantes potabilitzadores d’aigua del Llobregat han hagut d’instal·lar costosos tractaments per eliminar la sal, amb el que això suposa de despesa pública.

ICL continua amb la seva activitat contra el medi ambient i contra un bé públic com és l’aigua, amb la passivitat de la Generalitat, malgrat les nombroses sentències en contra.

‼A més, ICL-Iberpotash té un vincle directe amb l’estat d’Israel i les seves polítiques d’ocupació, que incompleixen sistemàticament el dret internacional i els Drets Humans.

Text exacte de la moció:  CERTIFICACIÓ 9è punt PLE data 31 05 18

Entitats ambientalistes i socials, i regidors del Baix Llobregat acorden crear la TAULA DEL LLOBREGAT

Comparteixen  la voluntat de confegir un moviment ciutadà ampli que inclogui tota la conca, i  que lligui  la necessitat d’un riu Llobregat  viu amb el moviment social per l’aigua com a bé comú

Terrassa, abril de 2018.- En una trobada celebrada a Terrassa aquest mes d’abril ens hem reunit diversos actors relacionats amb el riu Llobregat convocats per la Taula de l’Aigua de Terrassa i per ProuSal! per tal de promoure una taula de conca, comunicant-nos com ho fa l’aigua des de la capçalera fins la desembocadura.

Ens hem reunit regidors dels ajuntaments de CORNELLÀ, ABRERA, OLESA i RUBÍ, junt amb les entitats Aigua és Vida, Martorell Viu, la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua (XNCA) , Ecologistes en Acció de Catalunya (EEAC), el Grup de Defensa del Ter (GDT), el Moviment Ecologista SANT FELIU (MES), el grup Alternativa d’Unitat Popular (AUP) de Rubí i La Societat Esportiva de pescadors d’ Abrera. També han vingut, per part de l’acadèmia, la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC (CUS) i representants de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), a més de dos tècnic@s de l’Ajuntament de TERRASSA.

Després d’escoltar amb atenció les explicacions d’en Christian Morrón, advocat ambientalista, i   com havia anat el procés de constitució de la Taula del Ter de la mà d’en Jesús Soler, president del Grup de Defensa del Ter (GDT), és evident la necessitat de repetir l’experiència a la nostra conca, adaptant el procés a la nostra realitat. Així doncs, decidim que seguirem endavant i treballarem com a grup promotor d’una Taula de Conca del Llobregat, que preveiem entrarà en funcionament a l’octubre d’enguany, amb l’objectiu d’impulsar-ne la creació a partir de tres grans eixos :

  • Recull de coneixements
  • Mapa dels actors en el territori
  • Pla de treball, propostes

El camí és llarg, però l’objectiu és clar: LA CREACIÓ D’UNA TAULA DE CONCA DEL LLOBREGAT perquè l’aigua del Llobregat és  un bé escàs, però de tot@s.

 

Grup promotor de la taula del Llobregat

      

Avui, el nostre germà riu Ter, riu. I més que riurà, esperem…

Avui hi ha quelcom que permet aventurar que el riu, el nostre riu, l’estimat Ter, podrà tornar a riure, alegre, com sempre havia rigut al llarg dels mil·lennis.
De mica en mica, els darrers decennis, el pare Ter havia anat perdent la seva alegria, tal i com anava perdent la seva aigua. Ja no se sentia la seva riallada poderosa tot saltant alegre per rescloses i engorjats. Ni aquelles rialles cristallines, zitzaguejant pels esqueis o bombollejant sobre els codolars. Ni tan sols gosava somriure, mentre, esquifit, lliscava sota els verns, llepant a penes els peus blancs de les jonqueres.
Dècades d’us i abús, sense cap control racional, han anat minvant el seu cabal, en altre temps abundós i vivificant, reduint-lo tot sovint a un trist reguerot sense força ni per arribar a mar. Si fa o no fa, semblant al nostre país: escanyat per excessiva generositat.

De fet, fa molts anys que tenim dos «Ters». Ben diferents. I cap dels dos és el que voldria i hauria de ser.
El Ter de dalt, del Bastiments a Sau, l’han convertit en un riu «extremista». Desenes i desenes de rescloses i canals, xuclen la seva aigua, l’aigua de tots, per bellugar turbines i produir electricitat que després ens venen a preus exorbitants. Eixugant el riu sense control, amb la patètica «legalitat» d’un sistema de «Concessions» esperpèntic, que eternitza al llarg de moltes dècades el negoci privat d’uns pocs.
El resultat és una mena de riu espasmòdic, que alterna llargs períodes de misèria, amb l’aigua segrestada als canals, i la seva vida asfixiada torrant-se al sol, amb puntuals i sobtades revingudes quan la pluja infla la seva força i les rescloses no abasten a contenir-la. Del tot al res.

En canvi, el Ter de baix, del Pasteral a la gola, ha esdevingut un riu «avorrit». I a sobre al revés del món.  La sed insadollable dels cinc milions de la conurbació barcelonina, ha estat engolint dècades ençà, les tres quartes parts de la seva aigua. Una gestió abusadora, ha carregat el gruix de l’abastament sobre les espatlles del nostre riu.
Resultat: Un riu absurd, que en plena canícula, al llarg de tot un estiu sense pluges, llueix un cabal xocant i inalterable. L’aigua que resta als embassaments és alliberada uniformement per abeurar els fruiters de la plana del Baix ter i els turistes de la Costa Brava. Passat l’istiu, els nou mesos restants, només l’avorriment absolut d’un cabal ridícul, que ni gosa arribar a mar, allà a l’Estartit.
En fi, tot un poema a la manca de respecte a la natura, al país i a la seva gent.

El Grup de Defensa del Ter, complim quasi trenta anys de pacientíssima activitat per intentar tornar la racionalitat de l’ús i l’aigua necessària al Ter. Hem fet de tot i més per aconseguir de l’administració una gestió raonable. Endebades.

I el que són les coses. Impensadament fa uns mesos, va obrir-se una escletxa d’esperança que va posar en marxa un espai de diàleg, la «Taula del Ter», que avui, ha cristal·litzat en forma d’un paper, que, cas d’acomplir-se allò que duu escrit, podria tornar la rialla al riu. I a molta gent que l’estimem.
Avui, a Girona han conclòs sis mesos de debat i negociació entre el Govern, l’Agència Catalana de l’Aigua i una bella representació dels usuaris, els municipis i les entitats que vetllem pel riu, entre elles Aiguaesvida i el Grup de Defensa del Ter.
El paper en qüestió, que serà signat solemnement en presència del M.H. Carles Puigdemont el proper 2 d’Agost, a Girona, no és altra cosa que un acord de tots, durament negociat, que gradualment al llarg de el propers 10 anys, comportarà la construcció i funcionament de tot un seguit d’estructures, (dessaladores, plantes de regeneració, sistemes de potabilització…) que permetran reduir el transvasament cap a la gran ciutat fins arribar a un màxim del 30% del cabal del Ter enlloc del descomunal 70% actual.
Al mateix temps, es prendran les mesures necessàries per obligar a tots els aprofitaments del riu a aprofitar només l’aigua que resti després de deixar passar el cabal de manteniment que determinava el Pla de cabals del 2006. El cabal imprescindible per «mantenir» el bon estat ambiental del Ter.
I un servidor, i el GDT, i tota la gent del riu, contemplarem extasiats el retorn, poc a poc, de la dignitat del Ter, de la seva força i bellesa i gaudirem dels seus inestimables serveis ambientals.

I els arbres, els ocells, els peixos, les bestioles i els ribetans tornarem a sentir, feliços, com riu el riu de bell nou. Així sia.

Jesús Soler i Vilaró, Grup de Defensa del Ter.
14 de juliol del 2017