MOCIÓ DE PROU SAL I BDS, PRESENTADA PER ABRERA EN COMÚ, APROVADA EL 31/5/2018

El riu Llobregat, a més de ser un espai que cal preservar i recuperar, abasteix el 40% d’aigua potable per a la Regió Metropolitana de Barcelona. També part de la que consumim a Abrera.

Abrera En Comú vam portar al ple una moció, promoguda per Prou Sal i la campanya de Boicots, Sancions i Desinversions (BDS) en contra de l’Estat d’Israel, per denunciar la responsabilitat de la mineria de la potassa al Bages en el greu problema de salinització de les aigües del riu Llobregat.

Amb la moció també reclamem que l’Ajuntament d’Abrera sigui inclòs com a part implicada en l’elaboració de qualsevol normativa o resolució que afecti la salinitat del riu.

L’empresa ICL (antiga Iberpotash), a través de l’extracció de potassa i l‘acumulació de residus salins està perjudicant l’aigua del riu i a les persones. Això suposa una greu hipoteca ambiental, però també econòmica, ja que les plantes potabilitzadores d’aigua del Llobregat han hagut d’instal·lar costosos tractaments per eliminar la sal, amb el que això suposa de despesa pública.

ICL continua amb la seva activitat contra el medi ambient i contra un bé públic com és l’aigua, amb la passivitat de la Generalitat, malgrat les nombroses sentències en contra.

‼A més, ICL-Iberpotash té un vincle directe amb l’estat d’Israel i les seves polítiques d’ocupació, que incompleixen sistemàticament el dret internacional i els Drets Humans.

Text exacte de la moció:  CERTIFICACIÓ 9è punt PLE data 31 05 18

Trencament de la bassa de salmorres!

Aquesta nit s’ha trencat la bassa de regulació de salmorres ,  situada  sota les instal·lacions que ICL manté a Sallent i  que serveixen per abocar  diàriament més de 4.000 Tm de runam al Cogulló.  El vessament  que ha provocat aquest trencament  ja ha afectat el Llobregat de manera seriosa.  El disbarat del Cogulló  ens anirà afectant  a tot@s de moltes més maneres, ja que els nostres polítics permeten que l’empresa continuï  abocant  i contaminant . Si, com manava la sentència del TSJC,  ICL hagués aturat l’abocament al Cogulló, aquesta bassa  no existiria.  Com més de pressa actuem, més disbarats evitarem.

Des de ProuSal insistim:

  • Els llocs de treball no poden ser l’excusa perquè ICL  deixi un deute enorme , econòmic i mediambiental . Treure el runam  també donaria  llocs de treball.
  • La ridícula fiança que ICL ha dipositat per tot  aquest disbarat és  només  de 8M€: si no augmenta, correm el risc  que l’empresa se’n vagi sense assumir la seva responsabilitat.
  • Una sentència penal i cinc contenciosos  condemnen  ICL en ferm,  la UE  ha obert dos expedients . Què més fa falta per obrir-nos els ulls?

ProuSal al judici de la Llum a Manresa: Qui contamina no paga

Pel teatre manresà desfilen consumidors, tècnics, polítics, directius i magistrats per debatre sobre l’ús i la gestió de l’aigua

Francesc Galindo Manresa 20.02.2018 | 08:09

Imatge de grup després de la celebració del primer debat-judici.

Imatge de grup després de la celebració del primer debat-judici.mireia arso

Per la seva coordinació, capacitat de síntesi i oratòria, aquest dilluns, va guanyar el primer judici simulat de les Festes de la Llum sobre l’ús de l’aigua l’equip que defensava els arguments de l’empresa Aigües de la Llum, el sobrenom amb què es va anomenar durant la sessió Aigües de Manresa.

El públic que gairebé omplia la platea del teatre Conservatori va seguir al llarg de dues hores la sessió i va veure desfilar per l’escenari usuaris, tècnics, polítics i directius guiats com si fos un judici autèntic per la jutgessa degana de Manresa, Sílvia Mañas, exalumna de l’institut Lluís de Peguera.

A banda i banda de l’escenari, alumnes del Peguera, acompanyats pels seus tutors, van exercir d’advocats, amb toga inclosa, defensant posicions diferents en un acte ideat pel Col·legi d’Advocats de Manresa, administrador de les festes d’enguany, i que volen que tingui continuïtat en pròximes edicions per acostar la justícia quotidiana al ciutadà.

El veredicte el va dictaminar un jurat format per advocats, un magistrat, un procurador, un fiscal, un representant de l’Ajuntament de Manresa i un membre de l’Associació Misteriosa Llum que van valorar els arguments jurídics, l’exposició, l’oratòria i l’estratègia dels alumnes organitzats en quatre grups.

El primer premi -de 300 euros- va ser per als que defensaven els arguments que s’atribuïen a l’empresa de gestió de l’aigua. La segona posició -i els 200 euros- va ser per als consumidors, i el jurat va atorgar 100 euros com a finalistes als defensors de les tesis ecologistes i les de l’Ajuntament de la Llum.

Sens dubte, el moment més colpidor del judici va ser quan una usuària amb dues filles al seu càrrec i ingressos mensuals de 600 euros va posar de manifest com d’important era tenir aigua a casa encara que la seva filla petita no pogués jugar a la banyera sinó per fer dutxes ràpides i obrir l’aixeta només el que fos imprescindible.

Aigua gratuïta, sí o no?

El pal de paller del judici va ser la gratuïtat de l’aigua i els seus pros i contres.

Per una banda, tant la mare de família com un estudiant que només treballant els caps de setmana tampoc arribava a cobrir despeses, i que també va aportar el seu testimoni, van deixar clar que d’accés a l’aigua n’hi hauria de tenir absolutament tothom.

Els advocats de l’empresa van contraatacar fent públic que es destinaven 100.000 euros a l’any a ajudar usuaris que no podien fer front al rebut de l’aigua.

La manca d’informació i les dificultats de la tramitació dels ajuts van ser les dues barreres que els estudiants van fer veure que podien interferir en la materialització d’un objectiu que ha de ser comú.

Pel que fa a la gratuïtat que defensaven els usuaris, el gran argument en contra va ser que davant d’un bé preuat i escàs com és l’aigua hi havia d’haver mesures per evitar el malbaratament i que haver de pagar el cost del consum tenia un efecte regulador.

Un efecte que va quedar palès que s’ha de combinar amb tota rigorositat amb les necessitats dels afectats de pobresa energètica, perquè un objectiu ben assenyat no quedés deslegitimat per perjudicis puntuals.

Els estudiants van clavar el bisturí en la factura de l’aigua, les despeses fixes i variables, la gestió del clavegueram, l’IVA diferent que es carregava segons el concepte pel qual es tributava.

Qui contamina hauria de pagar

Fins i tot van presentar com a testimoni un representant de l’entitat ecologista Prou Sal que va defensar el principi de qui contamina paga i va denunciar la salinització que ha generat i genera l’activitat industrial minera.

Alts càrrecs de l’empresa municipal d’Aigües i de l’Ajuntament van intentar resumir la gestió integral de l’aigua i les despeses que genera.

La contínua alternança dels testimonis, les preguntes dels estudiants i la intervenció de la jutgessa degana –que recordava a cada testimoni l’obligació de dir la veritat– van oferir una visió des de molts punts de vista diferents de la utilització de l’aigua i la seva gestió.

http://www.regio7.cat/manresa/2018/02/20/judici-simulat-llum-sestrena-platea/460940.html

SANT FELIU DE LLOBREGAT, PLE MUNICIPAL D’AHIR

APROVADA LA MOCIÓ SOBRE LA SALINITZACIÓ AL LLOBREGAT PROVOCADA PER ICL-IBERPOTASH I LA RESPONSABILITAT VERS ELS DRETS HUMANS INTERNACIONALS DE LES EMPRESES QUE OPEREN AL NOSTRE TERRITORI  (VERSIÓ PROVISIONAL)

 

Preàmbul en matèria de contaminació mediambiental del territori

Des de la consolidació de la mineria de la potassa al Bages els perjudicis per als usuaris situats riu avall van ser immediats. Els afectats porten dècades denunciant la situació a les administracions responsables, sobretot a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) on un 40% de l’abastiment de l’aigua potable prové de la conca del riu Llobregat.

Des de l’any 1909 el recurs hídric es localitza sobretot a l’aqüífer de la Vall Baixa del Llobregat, on hi ha diversos pous d’extracció. Cal afegir que el cabal de subministrament es va haver de reforçar amb la construcció i posterior ampliació de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP), que capta aigües superficials i les tracta per abastir la RMB.

Per treure pressió al greu problema de salinització de les aigües del riu Llobregat, al 1968 es va construir el primer col·lector de salmorres per tal de transportar els residus salins des de Cardona i  Balsareny fins al mar. Aquest col·lector s’ha trencat unes 550 vegades des del seu inici, fet que ha provocat la salinització de l’aqüífer i ha perjudicat l’activitat agrícola així com la fauna i la flora. Per resoldre aquest problema i l’insuficient cabal  l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va resoldre ampliar el col·lector amb diners públics intentant pal·liar l’impacte ocasionat per una activitat privada. L’ampliació es va dur a terme en una primera fase des d’Abrera fins al mar, i resta encara pendent la segona des d’Abrera fins a Balsareny i Sallent.

Malgrat tot, la salinitat de les aigües del Llobregat va en augment i amenaça la salubritat de l’aigua de boca de les poblacions de la RMB. La causa del problema és l’acumulació de residus sòlids salins provinents de l’extracció de potassa per part de l’empresa ICL (Israel Chemicals Limited) Iberia Súria&Sallent, antiga Iberpotash. Als més dels 80 milions de tones de residus sòlids acumulats al llarg dels anys, diàriament es segueixen dipositant unes 5000 Tm en els gegantins runams de Súria i Sallent.

Sant Feliu de Llobregat s’abasteix en bona part d’aigua de boca del riu Llobregat, que  pateix des de l’obertura de les mines de sal al Bages greus episodis de contaminació salina (que no detallem aquí) documentats en el llibre “Rius de sal” editat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Per tant, la qualitat i el cost de l’aigua de boca estan directament afectats per les conseqüències de la mineria de la potassa al Bages.

La inoperància o insuficiència de l’actuació administrativa davant d’aquest ecocidi ha fet que la societat civil denunciï per via judicial l’impacte generat per l’abocament i dipòsit de residus salins. Seguidament esmentem les sentències que ja són fermes:

  • Una condemna penal a quatre directius, per delicte ecològic, ratificada per l’Audiència Provincial.
  • 4 contenciosos:
    • Contra el programa i la fiança de restauració de Sallent.
    • Contra el POUM 2010 de Sallent.
    • Contra l’autorització ambiental de l’explotació minera de Sallent-Balsareny.
    • Contra l’Ajuntament de Sallent per tolerar l’abocament.
  • En l’àmbit penal, el mes de maig de 2014, a instàncies de la Secció de Medi Ambient de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es van obrir noves diligències d’investigació.
  • 2 expedients oberts per la UE a l’estat espanyol:
    • A la DG de Medi Ambient per vulneració del principi de qui contamina paga.
    • A la DG de la Competència per ajuts il·legals.
  • Judici popular celebrat el novembre del 2016 on es va evidenciar que la salinització del Llobregat i Cardener no afecta només als rius i aqüífers del voltant de la indústria sinó que malmet l’aigua del Llobregat fet que augmenta el preu de la factura i crea un deute al país que haurem d’assumir entre tots i totes.

 

Preàmbul en matèria de vulneració dels Drets Humans:

ICL Iberia Súria&Sallent forma part d’Israel Chemicals Limited (ICL)  una empresa israeliana, que posseeix mines de fosfats i urani al Mar Mort, un territori ocupat il·legalment segons el dret internacional.

L’empresa dóna suport a les polítiques d’ocupació exercides per l’estat d’Israel sobre Palestina, a  través del seu programa “Apadrina un soldat”, amb el qual proporciona recolzament econòmic a l’exèrcit israelià.

L’informe de L’Observatori de Drets Humans i Empreses assegura que entre el 2008 i el 2013, l’empresa ICL fou l’únic proveïdor de fòsfor blanc per a projectils de l’Exèrcit dels Estats Units. Al seu torn, el mateix model de projectils de fòsfor blanc estatunidencs van ser utilitzats sobre Gaza per part d’Israel, causant desenes de morts i ferits civils en zones densament poblades.

Un document de l’Exèrcit dels Estats Units d’Amèrica evidencia els fets i exposa que ICL va vendre fòsfor blanc a l’Exèrcit dels Estats Units entre els anys 2008 i el 2013. El fòsfor blanc proveït era destinat als programes FY12 US Army M110 i a projectils de 155mm (produïts a Pine Bluff Arsenal). En el contracte de 2013, el darrer del que es té constància documentada, s’especifica que l’ús del fòsfor blanc serà destinat a projectils d’artilleria de 155mm M110A2.

Per tot el que s’ha esmentat, es fa palès que ICL té un vincle directe amb l’estat d’Israel i les seves polítiques d’ocupació, que incompleixen el dret internacional i els Drets Humans sistemàticament.

Per tot el que s’ha exposat anteriorment, a més de les sentències fermes, els expedients oberts i el judici popular queda demostrat a bastament que ICL-Iberpotash:

-Salinitza el riu Llobregat i els seus aqüífers, encarint, degradant i malmetent l’aigua, que és d’ús comú a la ciutat de Barcelona i la seva conurbació.

-Crea un deute al país, ja que contamina i no paga. Deute que quedarà els propers anys encara que l’explotació s’aturi.

-Es còmplice de l’ocupació militar de Palestina, subvencionant directament unitats de l’exercit israelià i sent l’Estat israelià accionista directe de l’empresa.

Amb aquests antecedents i en mèrit de l’interès general i públic, tenint en compte que una de les competències pròpies de qualsevol municipi és la del subministrament d’aigua així com la de tenir cura de la salubritat pública, traslladem al ple aquesta moció per tal de:

Sobre els expedients de la UE

  1. Que l’ajuntament es personi, o denunciï en la forma més adequada, en els expedients oberts a la UE al voltant de ICL-Iberpotash.

Sobre la Generalitat i el PDU

  1. Que l’ajuntament demani formalment a la Generalitat ser inclòs com a part implicada en l’elaboració del PDU per tal de vetllar perquè aquest sigui el màxim d’exigent i gens flexible en el tema mediambiental i, especialment,

2.a – Que s’exigeixi a l’empresa –tal com demana la sentencia en ferm del TSJC- la presentació d’un pla de restauració real i adequat a les dimensions del runam del Cogulló, pla que hauria d’estar validat per un grup d’experts independents, abans d’executar-se.

2.b – Que inclogui una xarxa d’indicadors dels nivells de salinitat en pous, aqüífers i en el propi riu per poder fer un seguiment real i públic dels índexs de salinitat; ja que sabem que contamina , però no on ni quan, i cal poder avaluar si els plans de restauració seran efectius.

2.c – Que a partir de la data de juny de 2017 s’exigeixi a l’empresa que qualsevol nou abocament de runam ha de ser en un lloc tancat, impermeabilitzat, i que compleixi totes les normatives de seguretat necessàries per aquest tipus de residus i, en tot cas, amb l’objectiu de residu zero per l’any 2020.

2.d – Que el document inclogui unes dates que delimitin els terminis del procés i que el seu incompliment impedeixi qualsevol ampliació de la producció i pugui comportar la paralització i, fins i tot, el tancament de l’empresa.

 

Sobre la ciutadania i les poblacions de la conca del Llobregat, aigües avall de les mines de potassa.

  1. Que l’ajuntament es comprometi en accions de sensibilització i difusió i especialment, estengui aquesta moció a tots els ajuntaments de la conca del Llobregat més avall dels runams salins, perquè s’hi puguin adherir i votar-la.

Sobre els drets humans.

  1. Que l’ajuntament segueixi defensant la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions a l’Estat d’Israel, tal i com es va comprometre al 2014, especialment en relació a empreses com ICL-Iberpotash.
  2. Que a partir d’ara, l’ajuntament es comprometi a desenvolupar mesures legals en matèria de contractacions i relacions amb el sector privat on l’ajuntament tingui veu i vot, es tingui en compte i es pugui exigir que l’empresa contractada no estigui involucrada en cap cas de violacions dels Drets Humans i en la destrucció del Territori.
  3. Que es doni comunicació d’aquests acords al Departament de Sostenibilitat i Territori de la Generalitat de Catalunya, i les entitats ProuSal i BDS i als mitjans de comunicació locals.

 

 

Sant Esteve Sesrovires Moció sobre la salinitat al Llobregat

Ahir, el Ple de l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires va aprovar una moció sobre la salinitat al Llobregat i la responsabilitat de l’empresa i les administracions. A falta del text definitiu, aquí tenim la proposta que L’Entesa per Sant Esteve  va presentar al Ple:

 

Preàmbul
Atès que Sant Esteve Sesrovires s’abasteix de aigua de boca del riu Llobregat, i que aquest pateix, des de l’obertura de les mines de sal al Bages, greus episodis de contaminació salina documentats en el llibre (*) “Rius de sal” editat pel Centre d’Estudis del Baix Llobregat i, per tant, la qualitat i el cost de l’aigua de boca estan
directament afectats per les conseqüències de la mineria de la potassa del Bages
Atès que diverses entitats i persones han cursat o estan cursant denúncies contra els causants d’aquesta salinització. Especialment remarquem aquí les sentències que ja són fermes:
Una condemna penal, per delicte ecològic, ratificada per l’Audiència Provincial.
Quatre contenciosos:
Contra el programa i la fiança de restauració de Sallent.
Contra el POUM 2010 de Sallent.
Contra l’autorització ambiental de l’explotació minera de Sallent – Balsareny.
Contra l’Ajuntament de Sallent per tolerar l’abocament.
i també, dos expedients oberts per la UE a l’estat espanyol:
A la DG de Medi Ambient (2014-4004, España) per vulneració del principi de qui contamina no paga
A la DG de la Competència (SA.35818-IBERPOTASH) per ajudes il·legals.
Així mateix, el novembre passat, es va celebrar a Manresa un (**) judici popular impulsat per BDS Bages i la plataforma ProuSal.
I que per totes aquestes sentències, els expedients oberts i el judici popular ha quedat demostrat abastament que ICL-IBERPOTASH:
 Salinitza el riu Llobregat i els seus aqüífers, encarint, degradant i malmetent l’aigua, que és d’ús comú a la ciutat de Barcelona i la conca del Llobregat.
 Crea un deute al país, ja que contamina i no paga. Deute que quedarà els propers anys encara que l’explotació s’aturi.
 És còmplice de l’ocupació militar de Palestina, subvencionant directament unitats de l’exèrcit israelià i sent l’Estat israelià accionista directe de l’empresa
Atès que el 13 de novembre de 2015 La Generalitat i ICL Iberia han signat un conveni (***) i, a conseqüència d’aquest, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat està elaborant un “PDU de la mineria al
Bages” (****), encara que el primer PDU elaborat per la Generalitat l’any 2006 (DOGC 4776) mai ha arribat a complir-se.
Atès que els gestors de mines semblants en altres països més exigents en matèria mediambiental i fins i tot la pròpia empresa en altres països assumeixen els costos de restauració del medi natural, i això fa evident que la gestió actual dels residus salins per part de l’empresa ICL- IBERPOTASH a Catalunya hauria de ser molt més eficient i eficaç.
Per aquestes raons, la Entesa per Sant Esteve presentem, a la Corporació Municipal reunida en Ple, aquesta Moció per a la seva aprovació:
1. SOBRE ELS EXPEDIENTS DE LA UE
Que l’ajuntament es personi, en la forma més adequada, en els expedients oberts a la UE al voltant de ICLIBERPOTASH.
2. SOBRE LA GENERALITAT I EL PDU
Que l’ajuntament demani formalment i, especialment,
2.a – Que s’exigeixi a l’empresa -tal com demana la sentència en ferm del TSJC- la presentació d’un pla de restauració real i adequat a les dimensions del runam del Cogulló, pla que hauria d’estar validat per un grup d’experts independents, abans d’executar-se.
2.b – Que inclogui una xarxa d’indicadors dels nivells de salinitat en pous, aqüífers i en el propi riu per poder fer un seguiment real i públic dels índex de salinitat; ja que sabem que contamina, però no on ni quant, i cal poder avaluar si els plans de restauració seran efectius.
2.c – Que a partir de la data de juny de 2017 s’exigeixi a l’empresa que qualsevol nou abocament de runam ha de ser en un lloc tancat, aïllat i que compleixi totes les normatives de seguretat necessàries per aquest tipus de residus i, en tot cas, amb l’objectiu de residu zero per l’any 2020.
2.d – Que el document inclogui unes dates que delimitin els terminis del procés i que el seu incompliment impedeixi qualsevol ampliació de la producció i pugui comportar la paralització i, fins i tot, el tancament de l’empresa.
3. SOBRE LA CIUTADANIA I LES POBLACIONS DE LA CONCA DEL LLOBREGAT, AIGÜES AVALL DE LES MINES DE POTASSA
Que l’ajuntament es comprometi en accions de sensibilització i difusió i especialment, i difongui aquesta moció a tots els ajuntaments de la conca del Llobregat més avall dels runams salins, perquè s’hi puguin adherir.
4. SOBRE ELS DRETS HUMANS
4.1. Que l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, es compromet a rebre les organitzacions de solidaritat amb Palestina que tenen presència al territori, i en especial el grup que promou la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions a l’Estat d’Israel, per poder avaluar quines accions pot emprendre com
a Ajuntament per reforçar la lluita en defensa dels Drets Humans de la població palestina, especialment en relació a empreses com ICL-IBERPOTASH.
4.2. Que a partir d’ara, en totes les contractacions i relacions amb el sector privat on l’ajuntament tingui veu i vot, es tingui en compte i es pugui exigir que l’empresa contractada no estigui involucrada en cap cas de violacions dels Drets Humans.
5. Que es doni comunicació de aquets acords al Departament de Sostenibilitat i Territori de la Generalitat de Catalunya, als ajuntaments de la conca del  Llobregat, a les entitats ProuSal i BDS Bages i als mitjans de comunicació locals.

NOTES:
(*) http://www.cecbll.cat/index.php/2016/03/16/rius‐de‐sal/
(**) http://www.ccma.cat/324/grups‐ecologistes‐impulsen‐un‐judici‐popular‐contra‐iberpotash/noticia/2695696/
(***)http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/289083/ca/generalitat‐icl‐iberia‐signenconveni‐ garantir‐futur‐mineria‐bages‐posar‐fi‐passius‐historics‐ambientals.do)
(****) http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Pla‐director‐urbanistic‐de‐lactivitat‐minera‐al‐Bages‐00001

Moció a l’Ajuntament de Badalona

MOCIÓ SOBRE LA SALINITZACIÓ AL LLOBREGAT PROVOCADA PER ICL- IBERPOTASH I LA RESPONSABILITAT VERS ELS DRETS HUMANS INTERNACIONALS DE LES EMPRESES QUE OPEREN AL NOSTRE TERRITORI

Prou Sal i  BDS  Bages. presenten al Ple de l’AJUNTAMENT DE BADALONA aquesta proposta de moció:
Preàmbul
Atès que Badalona, així com l’ àrea  metropolitana de Barcelona s’abasteixen per aigua de boca dels dos rius: el Ter i el  Llobregat, conformats ara en el sistema Ter-Llobregat i que el riu  Llobregat  pateix, des de l’obertura de les mines de sal al Bages, greus episodis  de contaminació salina documentats en el llibre  “Rius de sal” editat pel Centre d’Estudis del Baix Llobregat .http://www.cecbll.cat/cecbll2016/index.php/2016/03/16/rius-de-sal/) 
i, per tant, la qualitat  i el cost de l’aigua de boca de Badalona  estan directament afectats  per les conseqüències de la mineria de la potassa del Bages

Atès que diverses  entitats i persones han cursat o estan cursant denúncies contra els  causants d’aquesta salinització.
Especialment remarquem aquí  les  sentències  que ja són fermes:
Una condemna penal, per delicte ecològic, ratificada per l’Audiència Provincial
Quatre contenciosos:
Contra el programa i la fiança de restauració de  Sallent.
Contra el POUM 2010 de Sallent-
Contra l’autorització ambiental de l’explotació minera de Sallent – Balsareny.
Contra l’Ajuntament de  Sallent per tolerar l’abocament. 

i també, dos expedients oberts per la UE a l’estat espanyol:
A la DG  de Medi Ambient (2014-4004, España) per vulneració del principi de qui contamina no paga
A la DG de la Competència (SA.35818-Iberpotash) per ajudes il·legals 

Així mateix,  el novembre del 2015 es va celebrar a Manresa un judici popular impulsat  per BDS Bages i la plataforma ProuSal, http://www.ccma.cat/324/grups-ecologistes-impulsen-un-judici-popular-contra-iberpotash/noticia/2695696/  

Que per totes aquestes sentències, els expedients oberts i  el judici popular, ha quedat demostrat a bastament   que ICL-Iberpotash:
·      
Salinitza el riu Llobregat i els seus aqüífers, encarint, degradant i  malmetent l’aigua, que és d’ús comú a la ciutat de Badalona així com bona part dels municipis de l’àrea Metropolitana de Barcelona .    
Crea un deute al país,  ja que contamina i no paga. Deute que quedarà els  propers anys encara que l’explotació s’aturi.      
És còmplice de l’ocupació militar de Palestina, subvencionant directament unitats de l’exèrcit israelià i sent l’Estat israelià accionista directe de l’empresa
 
Atès que el 13 de novembre de 2015 La Generalitat i ICL Iberia  van signar  un conveni
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/289083/ca/generalitat-icl-iberia-signen-conveni-garantir-futur-mineria-bages-posar-fi-passius-historics-ambientals.do)  i, a conseqüència  d’aquest,  el Departament de Territori i Sostenibilitat de  la Generalitat està  elaborant un “PDU de la mineria al Bages” http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Pla-director-urbanistic-de-lactivitat-minera-al-Bages-00001, encara que el primer  PDU elaborat per la Generalitat  l’any 2006 (DOGC 4776) mai ha arribat a complir-se.
 
Atès que els gestors de mines semblants en altres països més exigents en matèria  mediambiental i fins i tot  la pròpia empresa en altres països assumeixen els costos de restauració del medi natural, i això fa evident que la gestió actual dels residus salins per part de l’empresa  ICL- Iberpotash a Catalunya  hauria de ser molt més eficient i eficaç.
 

Per aquestes  raons  presentem  a l’AJUNTAMENT DE BADALONA aquesta moció per tal de:

1.Manifestar la preocupació d’aquest Ajuntament per la problemàtica de la salinització de les aigües del Llobregat i dels seus aqüífers derivada del sistema d’explotació i gestió de les mines de Súria i dels runams salins de Súria i Sallent, que posen en perill la salut pública, encareix el cost de l’aigua pels processos de dessalinització que cal aplicar i causa un perjudici al medi ambient tal com reflecteixen les resolucions judicials dictades fins aquesta data.

2.Demanar a la Generalitat de Catalunya:
Exigeixi a l’empresa Iberpotash la presentació d’un pla de restauració real i adequat a les dimensions dels residus salins acumulats sobre el territori, tal com demana la sentència en ferm del TSJC.
Exigeixi que el pla de restauració inclogui la instal·lació d’una xarxa d’indicadors dels nivells de salinitat en pous, aqüífers i en el propi riu a efectes de poder fer un seguiment real i públic dels índex de salinitat i així poder avaluar l’efectivitat dels plans de restauració.
Que a partir de la data juny de 2017 exigeixi a l’empresa Iberpotash que qualsevol nou abocament de runam ha de ser en un lloc tancat, aïllat i que compleixi totes les normatives de seguretat necessàries per aquests tipus de residus, i amb l’objectiu de residu zero per l’any 2020. L’incompliment del qual comporti, si fos el cas, la paralització temporal o definitiva de l’activitat extractiva.
 Informi a l’Ajuntament de Badalona del procés d’elaboració del Pla Director Urbanístic de l’activitat minera al Bages a fi de que, si s’escau, per si mateix o per mitjà d’altres instàncies, pugui vetllar per un pla efectiu d’eradicació de qualsevol procés de salinització de les aigües del riu Llobregat en el futur.
3.Instar a l’Empresa Metropolitana de Gestió del cicle integral de l’Aigua, S.A. a informar a aquest Ajuntament de quins han estat en els darrers cinc anys els índexs de salinitat, abans de la depuració, de les aigües que es subministren a la població de Badalona, i en general a la regió metropolitana.
4.L’Ajuntament de Badalona es compromet en accions de sensibilització i difusió per tal que aquesta moció s’estengui als ajuntaments de la conca del Llobregat més avall dels runams salins.
5.L’Ajuntament de Badalona es compromet a rebre les organitzacions de solidaritat amb Palestina que tenen presència a la zona, i en especial el grup que promou la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions a l’Estat d’Israel, per poder avaluar quines accions pot emprendre per reforçar la lluita en defensa dels Drets Humans de la població palestina especialment en relació a empreses com ICL-Iberpotash.
6.Que a partir d’ara, en totes les contractacions i relacions amb el sector privat de l’Ajuntament de Badalona es tingui en compte i es pugui exigir que l’empresa contractada no estigui involucrada en cap cas de violacions dels Drets Humans.

Moció presentada a l’Ajuntament de Badalona, encara no tenim dades exactes però sabem que ha estat aprovada

PROU SAL SOBRE LA FI DE  L’ABOCAMENT DE RESIDUS A LA MUNTANYA DEL COGULLÓ

L’empresa ICL ha contaminat el Llobregat  salinitzant l’aigua de tots amb el silenci còmplice dels governs de torn i ara es vol aprofitar de la preocupació de la plantilla directa i dels subcontractats per seguir-ho fent. Això, per a una comarca ja prou castigada per diverses crisis industrials,  és un cop demolidor. Celebrem el comunicat del Secretariat Permanent de la CGT  de Catalunya, que recondueix  la situació posant les coses al seu lloc:  a banda de vetllar pels treballadors, defensa el territori i  exigeix a l’empresa i a l’Administració que facin les coses bé.

La contaminació salina del Llobregat és un fet evident, degut a la mala planificació en  l’extracció i emmagatzematge dels residus de l’explotació de la potassa. Aquesta contaminació   afecta  la conca del Llobregat i, per tant,  la  principal font d’abastiment d’aigua potable de l’àrea metropolitana de Barcelona, que per poder-la utilitzar  ha de dessalar-la. Treure aquesta sal de l’aigua  s’està fent a costa dels nostres impostos, en contra del dictamen europeu “qui contamina paga”.

Una vegada més,  reivindiquem que es faci un pla, validat per experts,  per a l’eliminació dels residus del Bages, les immenses muntanyes que podem veure des de tots els indrets de la comarca, i ens mantenim en que es compleixi  la sentència que obliga ICL a  finalitzar l’abocament de residus al Cogulló el 30 de juny.  L’incompliment dels terminis previs per part de l’empresa no l’eximeix del compliment de la sentència. Així mateix, recordem que encara està per determinar una  fiança  suficient que garanteixi la restauració del desastre mediambiental que patim.