Dies enrere tenia amb mi mateix, algunes reflexions encadenades (divagar, en diuen alguns) a propòsit de quin profit real representa per a Sallent, l’explotació minera d’Iberpotash. Intentava fer aquesta reflexió, potser envaït per les primeres guspires d’esperit nadalenc del més “glucosament” irracional, només en termes positius, sense tenir en compte tot el que ja sabem que ens resulta perjudicial d’aquesta relació. Tot plantejat també, només en clau municipal, tribal, quasi nivell National Geographic.
Intentava potser revisar, reinterpretar, redefinir, netejar tot el “marro” emocional sedimentat durant tot aquest temps de lluita sense cap reacció substancial per part de miners, sindicats i universitats en la direcció de trobar una solució conjunta i dialogada, i la patent voluntat d’ ajornar el tema tant com es pugui, per part de les administracions, malgrat tots els “discursos filosòfics fundacionals” (verds, esquerres, ... demòcrates...) que ens vulguin fer empassar amb moltes paraules i actuacions en sentit oposat .
Vaig recordar, que dies enrere, un senyor que treballa actualment a la mina, m’explicava les “ínfimes” condicions de seguretat amb que l’empresa fa treballar a dins les galeries, que actualment hi ha com a molt 50 treballadors de Sallent (la majoria venen des de Súria)... què em deixo? L’immens volum de feina que donen a l’innombrable grup d’empreses establertes a Sallent? Malgrat no voler-ho, va venir una imatge a la meva ment: La d’aquelles colònies d’ultramar, on les grans potències europees plantaven la seva bandera, expoliaven les riqueses naturals, domesticaven unes autoritats aburgesades pel suborn encobert i reiterat i quan hi havia la terra eixuta i erma, plegaven la seva bandera i marxaven a la seva llunyana terra amb les butxaques plenes.
En estan convertint en això, en terra erma, en carn de canó, en indígenes prescindibles vestits amb quatre pells i encara que no vulguem veure-ho, ens deixaran sense recursos ni possibilitat de sobreviure, encadenats a la indústria estrangera, als transvasaments del Roine... i què em deixo?