01/09/2010
Parèntesi estival. Quina gran troballa conceptual per a la nostra salut mental, la de la “plebs”, oblidant crisi, atur, prevaricació i crims ecològics que representa el parèntesi estival, un dels pocs raconets de “carpe diem” que ens permetem en tot l’any. Malauradament aquest bocí de paradís existencial s’esmicola de sobte amb la tornada a casa, probablement uns dies abans (els més afortunats) de tornar a les respectives feines.
Quan un arriba a Sallent des del nord, és conscient que ha ja “arribat a casa” perquè es troba aquest “monument al llençol” que acabarà essent el runam de Vilafruns quan estigui cobert. Dies enrera, quan m’enfrontava personalment a aquest petit trauma de “ser a casa”, en veure Vilafruns, vaig recordar unes imatges dels inicis de TV3, quan era més o menys freqüent l’emissió d’uns artesanals “tele-serials” de la BBC, que sempre començaven amb l’estampa del jove aristòcrata, que torna llicenciat de l’exercit colonial britànic amb tot de medalles pel valor (i una cama de fusta) a una mansió familiar buida, desatesa, gairebé enrunada, però amb tots els mobles ocults per un llençol (i un dit de pols, és clar), un no sap si per protegir els mobles o bé per protegir l’espectador “de les històries inconfessables que han ocorregut sota aquells llençols”. Dit d’una altra manera, els llençols, hi són per protegir el seu contingut? o són per amagar allò que hi ha a sóta?.
Quan un arriba a Sallent des del nord té la sensació que, igual que a l’Anglaterra victoriana, els problemes se’ls diu indiscrecions i les solucins es troben sota un llençol blanc i el mantell del temps. Mentre Sallent dorm, el “mal” guanya.
...God save the politicians?... No, millor God save our souls!...
Aquest article té 0
comentaris.
06/07/2010
Sembla que a la mina de Sallent només hi ha potassa per tres o quatre anys.
I, doncs, què se’n farà, de la mina? Serà veritat que voldran col·locar-hi residus (nuclears o no) aprofitant els pous o fent-ne de nous pel mig de les capes de sal?
I a Súria? Si han de fer la mina més gran (perquè allà sembla que hi ha més material) no poden comptar només amb el pou de baixada. Faran una rampa com a Sallent, també? On llençaran els residus: Al Cogulló, a Cabanasses , o bé els tornaran a dintre? Acomiadaran molts treballadors, quan tanquin Sallent?
Què passarà amb la denúncia presentada pel Fiscal de Medi Ambient l’any 2003 a instàncies de Montsalat? Arribarà finalment a port? Empresonaran directius d’Iberpotash?
La Comissió europea acceptarà el pla de mesures elaborat per l’ACA que contempla de recollida d’aigua salada i instal·lació de dessaladores, o, tal com hem al·legat, les considerarà insuficients i exigirà l’aturada dels abocaments a l’exterior?
A Prousal creiem que ens hem fet sentir bastant bé: hem aconseguit donar visibilitat al problema mediambiental més greu de Catalunya que afecta a l’aigua i hem fet que se’n parli: no només al carrer dels nostres pobles: també hem sortit per la major part de les teles i ràdios del país i hem fet contactes amb les principals entitats
ambientalistes de Catalunya i d’Europa. En l’etapa que s’acosta mantindrem activa la web amb un article mínim mensual. I quan algú es mogui (que es mourà) estarem esperant per actuar i tornar a recordar les veritats.
Aquest article té 1
comentaris.
14/06/2010
Al·legacions al Programa de mesures
presentat per l’ACA (Agència catalana de l’aigua) en compliment de la
Directiva Marc de l’aigua
La nova Directiva Marc de
l’Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell
el 23 d’octubre de 2000, condiciona un seguit de canvis en la futura
planificació, gestió i control de les masses d’aigua i dels recursos
hídrics, i origina un ambiciós calendari de treballs a realitzar per tal
d’implantar progressivament els seus objectius i requeriments.
Entre
aquests treballs s’han fet reunions encaminades a la creació dels futurs Consells de Conca per tot
Catalunya (Prousal ha participat en el del “Alt Llobregat i Cardener”) i, després d’escoltar els
agents socials, l’ACA ha redactat un programa de mesures de cara a “assolir el bon
estat de les masses d’aigua”. Algunes d’aquestes mesures (el punt 7.5) fan referència directament
al tema dels runams salins. Prousal hi ha presentat aquestes al·legacions:
(llegir més)
Aquest article té 0
comentaris.
31/05/2010
Aquestes són algunes de les raons que
estaven en el manifest i que ens fan pensar que,
defensant l’Ebre, també defensem el Llobregat:
1. L'aigua
és vida.
2. Els
nostres rius són en un greu estat. Cal que portin suficient aigua
(cabal) i que sigui de suficient qualitat (no contaminada) per a la
vida.
3. La
política de satisfer sense fi les necessitats de creixement urbanístic i
regadius asseca i contamina els nostres rius i aqüífers.
4. Sense
suficient aigua de qualitat els nostres ecosistemes fluvials
desapareixeran i els èssers vius i humans no tindrem la suficient aigua
potable per viure-hi.
5. Cal que la societat posi en
qüestió el model de creixement insostenible que no considera el límit
dels bens naturals que fan possible la vida.
6. Molts
rius catalans no porten suficient aigua i sediments: L'Ebre, el Segre,
el Gaià, el Foix, el Llobregat, la Tordera, el Ter i la Muga tenen greus
problemes de cabals i els sediments queden segretats als embassaments.
7. Molts
rius catalans estan greument contaminats: Ascó i Flix a l'Ebre, la
Petroquímica al Francolí, la concentració d'indústria i la
salinització al Llobregat i
Besòs, els nitrats a les conques del Ter i Fluvia i la contaminació
agrícola als aqüífers al Segre posen en perill el compliment de la
Directiva Europea Marc de l'Aigua.
8. 130
organitzacions donen suport aquesta manifestació festiva i
reivindicativa.
9. el
Delta de l'Ebre, una de les zones amb més biodiversitat d'Europa és en
greu perill de regressió, salinització i subsidència per la
irracionalitat humana.
I aquesta és la noticia de la manifestació:
Barcelona (ACN).- La Plataforma en
Defensa de l'Ebre ha portat aquest diumenge les seves reivindicacions
fins a Barcelona. La mobilització s'ha fet per demanar a les
institucions europees que instin el govern espanyol a acomplir amb les
directives ambientals sobre aigua i fixi els cabals ecològics dels rius.
En el cas del tram final de l'Ebre, la Comissió per la Sostenibilitat
del riu considera que el cabal hauria de ser com a mínim de 170 m³ per
segon, però el govern espanyol el situa actualment en 80 m³ per segon.
La marxa ha servit també per fer visible altres reivindicacions del
territori, com el rebuig al cementiri nuclear a Ascó o la gestió que es
fa del riu Segre, entre d'altres.
Aquest article té 4
comentaris.