Davant la presentació de l‘estudi d’impacte ambiental d’una planta de purificació de sal  que es vol construir a la Botjosa, hem presentat aquestes al·legacions

Generalitat de Catalunya

Departament de Territori  i  Sostenibilitat

Avinguda de Josep Tarradellas, 2-6 08029  Barcelona

Des de la Plataforma ProuSal, manifestem:

Entenem que aquesta planta es pretén construir ràpidament dins del recinte industrial d’Iberpotash a La Botjosa, com una de les quatre mesures compromeses per Iberpotash en el contenciós d’urbanisme per reduir properament fins a zero el residu que s’aboca al Cogulló. La planta pretén rentar i assecar 367.954 t/any de la “sal industrial bruta” que actualment s’aboca com a residu a dalt del runam, convertint-la en 150.000 t/any de “sal purificada” susceptible de comercialització. A canvi consumiria 644.839 m3 aigua/any, que en principi s’han d’obtenir de la concessió de 900.000 m3/any de l’EDAR Sallent-Artés més la de les noves captacions d’aigües salinitzades, i abocaria 872.320 m3/any de salmorra addicional, tot el que permet la capacitat de l’actual col·lector de salmorres, el factor limitant. El projecte dimensiona la planta al doble d’aquesta capacitat de manera que, si s’eliminés la restricció del col·lector i la “sal purificada” tingués prou sortida al mercat, la producció seria doble, consumint també el doble d’aigua i abocant el doble de salmorra.

El projecte enfoca la planta només com una mesura pel període transitori mentre es manté la mina Sallent-Balsareny en explotació. No explica si la planta de purificació de sal seguirà en funcionament per consumir residu dels runams de Sallent, tal com sembla lògic sota l’òptica ambiental i com –segons els diaris- expliquen directius d’ICL- Iberpotash.

Suggerim, doncs, ens sembla que en bona lògica, que aquesta planta de purificació de sal s’estudiï i avaluï ambientalment  no només per a aquest període transitori, sinó perquè pugui utilitzar els residus dels runams de Sallent i sigui  un dels elements de la restauració dels runams del Cogulló i la Botjosa més endavant.

Altre tema, molt relacionat,  és l’aigua que es necessita per restaurar i d’on cal treure-la, però suposem que aquest tema l’abordarà en profunditat i amb  rigor el programa de restauració del runam del Cogulló.

Davant la presentació de l‘estudi d’impacte ambiental d’una planta de purificació de sal  que es vol construir a la Botjosa, hem presentat aquestes al·legacions

Generalitat de Catalunya

Departament de Territori  i  Sostenibilitat

Avinguda de Josep Tarradellas, 2-6 08029  Barcelona

Des de la Plataforma ProuSal, manifestem:

Entenem que aquesta planta es pretén construir ràpidament dins del recinte industrial d’Iberpotash a La Botjosa, com una de les quatre mesures compromeses per Iberpotash en el contenciós d’urbanisme per reduir properament fins a zero el residu que s’aboca al Cogulló. La planta pretén rentar i assecar 367.954 t/any de la “sal industrial bruta” que actualment s’aboca com a residu a dalt del runam, convertint-la en 150.000 t/any de “sal purificada” susceptible de comercialització. A canvi consumiria 644.839 m3 aigua/any, que en principi s’han d’obtenir de la concessió de 900.000 m3/any de l’EDAR Sallent-Artés més la de les noves captacions d’aigües salinitzades, i abocaria 872.320 m3/any de salmorra addicional, tot el que permet la capacitat de l’actual col·lector de salmorres, el factor limitant. El projecte dimensiona la planta al doble d’aquesta capacitat de manera que, si s’eliminés la restricció del col·lector i la “sal purificada” tingués prou sortida al mercat, la producció seria doble, consumint també el doble d’aigua i abocant el doble de salmorra.

El projecte enfoca la planta només com una mesura pel període transitori mentre es manté la mina Sallent-Balsareny en explotació. No explica si la planta de purificació de sal seguirà en funcionament per consumir residu dels runams de Sallent, tal com sembla lògic sota l’òptica ambiental i com –segons els diaris- expliquen directius d’ICL- Iberpotash.

Suggerim, doncs, ens sembla que en bona lògica, que aquesta planta de purificació de sal s’estudiï i avaluï ambientalment  no només per a aquest període transitori, sinó perquè pugui utilitzar els residus dels runams de Sallent i sigui  un dels elements de la restauració dels runams del Cogulló i la Botjosa més endavant.

Altre tema, molt relacionat,  és l’aigua que es necessita per restaurar i d’on cal treure-la, però suposem que aquest tema l’abordarà en profunditat i amb  rigor el programa de restauració del runam del Cogulló.