ProuSal al judici de la Llum a Manresa: Qui contamina no paga

Pel teatre manresà desfilen consumidors, tècnics, polítics, directius i magistrats per debatre sobre l’ús i la gestió de l’aigua

Francesc Galindo Manresa 20.02.2018 | 08:09

Imatge de grup després de la celebració del primer debat-judici.

Imatge de grup després de la celebració del primer debat-judici.mireia arso

Per la seva coordinació, capacitat de síntesi i oratòria, aquest dilluns, va guanyar el primer judici simulat de les Festes de la Llum sobre l’ús de l’aigua l’equip que defensava els arguments de l’empresa Aigües de la Llum, el sobrenom amb què es va anomenar durant la sessió Aigües de Manresa.

El públic que gairebé omplia la platea del teatre Conservatori va seguir al llarg de dues hores la sessió i va veure desfilar per l’escenari usuaris, tècnics, polítics i directius guiats com si fos un judici autèntic per la jutgessa degana de Manresa, Sílvia Mañas, exalumna de l’institut Lluís de Peguera.

A banda i banda de l’escenari, alumnes del Peguera, acompanyats pels seus tutors, van exercir d’advocats, amb toga inclosa, defensant posicions diferents en un acte ideat pel Col·legi d’Advocats de Manresa, administrador de les festes d’enguany, i que volen que tingui continuïtat en pròximes edicions per acostar la justícia quotidiana al ciutadà.

El veredicte el va dictaminar un jurat format per advocats, un magistrat, un procurador, un fiscal, un representant de l’Ajuntament de Manresa i un membre de l’Associació Misteriosa Llum que van valorar els arguments jurídics, l’exposició, l’oratòria i l’estratègia dels alumnes organitzats en quatre grups.

El primer premi -de 300 euros- va ser per als que defensaven els arguments que s’atribuïen a l’empresa de gestió de l’aigua. La segona posició -i els 200 euros- va ser per als consumidors, i el jurat va atorgar 100 euros com a finalistes als defensors de les tesis ecologistes i les de l’Ajuntament de la Llum.

Sens dubte, el moment més colpidor del judici va ser quan una usuària amb dues filles al seu càrrec i ingressos mensuals de 600 euros va posar de manifest com d’important era tenir aigua a casa encara que la seva filla petita no pogués jugar a la banyera sinó per fer dutxes ràpides i obrir l’aixeta només el que fos imprescindible.

Aigua gratuïta, sí o no?

El pal de paller del judici va ser la gratuïtat de l’aigua i els seus pros i contres.

Per una banda, tant la mare de família com un estudiant que només treballant els caps de setmana tampoc arribava a cobrir despeses, i que també va aportar el seu testimoni, van deixar clar que d’accés a l’aigua n’hi hauria de tenir absolutament tothom.

Els advocats de l’empresa van contraatacar fent públic que es destinaven 100.000 euros a l’any a ajudar usuaris que no podien fer front al rebut de l’aigua.

La manca d’informació i les dificultats de la tramitació dels ajuts van ser les dues barreres que els estudiants van fer veure que podien interferir en la materialització d’un objectiu que ha de ser comú.

Pel que fa a la gratuïtat que defensaven els usuaris, el gran argument en contra va ser que davant d’un bé preuat i escàs com és l’aigua hi havia d’haver mesures per evitar el malbaratament i que haver de pagar el cost del consum tenia un efecte regulador.

Un efecte que va quedar palès que s’ha de combinar amb tota rigorositat amb les necessitats dels afectats de pobresa energètica, perquè un objectiu ben assenyat no quedés deslegitimat per perjudicis puntuals.

Els estudiants van clavar el bisturí en la factura de l’aigua, les despeses fixes i variables, la gestió del clavegueram, l’IVA diferent que es carregava segons el concepte pel qual es tributava.

Qui contamina hauria de pagar

Fins i tot van presentar com a testimoni un representant de l’entitat ecologista Prou Sal que va defensar el principi de qui contamina paga i va denunciar la salinització que ha generat i genera l’activitat industrial minera.

Alts càrrecs de l’empresa municipal d’Aigües i de l’Ajuntament van intentar resumir la gestió integral de l’aigua i les despeses que genera.

La contínua alternança dels testimonis, les preguntes dels estudiants i la intervenció de la jutgessa degana –que recordava a cada testimoni l’obligació de dir la veritat– van oferir una visió des de molts punts de vista diferents de la utilització de l’aigua i la seva gestió.

http://www.regio7.cat/manresa/2018/02/20/judici-simulat-llum-sestrena-platea/460940.html

ProuSal al judici de la Llum a Manresa: Qui contamina no paga

Pel teatre manresà desfilen consumidors, tècnics, polítics, directius i magistrats per debatre sobre l’ús i la gestió de l’aigua

Francesc Galindo Manresa 20.02.2018 | 08:09

Imatge de grup després de la celebració del primer debat-judici.

Imatge de grup després de la celebració del primer debat-judici.mireia arso

Per la seva coordinació, capacitat de síntesi i oratòria, aquest dilluns, va guanyar el primer judici simulat de les Festes de la Llum sobre l’ús de l’aigua l’equip que defensava els arguments de l’empresa Aigües de la Llum, el sobrenom amb què es va anomenar durant la sessió Aigües de Manresa.

El públic que gairebé omplia la platea del teatre Conservatori va seguir al llarg de dues hores la sessió i va veure desfilar per l’escenari usuaris, tècnics, polítics i directius guiats com si fos un judici autèntic per la jutgessa degana de Manresa, Sílvia Mañas, exalumna de l’institut Lluís de Peguera.

A banda i banda de l’escenari, alumnes del Peguera, acompanyats pels seus tutors, van exercir d’advocats, amb toga inclosa, defensant posicions diferents en un acte ideat pel Col·legi d’Advocats de Manresa, administrador de les festes d’enguany, i que volen que tingui continuïtat en pròximes edicions per acostar la justícia quotidiana al ciutadà.

El veredicte el va dictaminar un jurat format per advocats, un magistrat, un procurador, un fiscal, un representant de l’Ajuntament de Manresa i un membre de l’Associació Misteriosa Llum que van valorar els arguments jurídics, l’exposició, l’oratòria i l’estratègia dels alumnes organitzats en quatre grups.

El primer premi -de 300 euros- va ser per als que defensaven els arguments que s’atribuïen a l’empresa de gestió de l’aigua. La segona posició -i els 200 euros- va ser per als consumidors, i el jurat va atorgar 100 euros com a finalistes als defensors de les tesis ecologistes i les de l’Ajuntament de la Llum.

Sens dubte, el moment més colpidor del judici va ser quan una usuària amb dues filles al seu càrrec i ingressos mensuals de 600 euros va posar de manifest com d’important era tenir aigua a casa encara que la seva filla petita no pogués jugar a la banyera sinó per fer dutxes ràpides i obrir l’aixeta només el que fos imprescindible.

Aigua gratuïta, sí o no?

El pal de paller del judici va ser la gratuïtat de l’aigua i els seus pros i contres.

Per una banda, tant la mare de família com un estudiant que només treballant els caps de setmana tampoc arribava a cobrir despeses, i que també va aportar el seu testimoni, van deixar clar que d’accés a l’aigua n’hi hauria de tenir absolutament tothom.

Els advocats de l’empresa van contraatacar fent públic que es destinaven 100.000 euros a l’any a ajudar usuaris que no podien fer front al rebut de l’aigua.

La manca d’informació i les dificultats de la tramitació dels ajuts van ser les dues barreres que els estudiants van fer veure que podien interferir en la materialització d’un objectiu que ha de ser comú.

Pel que fa a la gratuïtat que defensaven els usuaris, el gran argument en contra va ser que davant d’un bé preuat i escàs com és l’aigua hi havia d’haver mesures per evitar el malbaratament i que haver de pagar el cost del consum tenia un efecte regulador.

Un efecte que va quedar palès que s’ha de combinar amb tota rigorositat amb les necessitats dels afectats de pobresa energètica, perquè un objectiu ben assenyat no quedés deslegitimat per perjudicis puntuals.

Els estudiants van clavar el bisturí en la factura de l’aigua, les despeses fixes i variables, la gestió del clavegueram, l’IVA diferent que es carregava segons el concepte pel qual es tributava.

Qui contamina hauria de pagar

Fins i tot van presentar com a testimoni un representant de l’entitat ecologista Prou Sal que va defensar el principi de qui contamina paga i va denunciar la salinització que ha generat i genera l’activitat industrial minera.

Alts càrrecs de l’empresa municipal d’Aigües i de l’Ajuntament van intentar resumir la gestió integral de l’aigua i les despeses que genera.

La contínua alternança dels testimonis, les preguntes dels estudiants i la intervenció de la jutgessa degana –que recordava a cada testimoni l’obligació de dir la veritat– van oferir una visió des de molts punts de vista diferents de la utilització de l’aigua i la seva gestió.

http://www.regio7.cat/manresa/2018/02/20/judici-simulat-llum-sestrena-platea/460940.html